Benvolgut president

Estic segur que els lectors sabran disculpar que faci servir aquesta columna per enviar-vos aquesta carta. La transcendència del moment històric de Catalunya ho justifica.

Sapigueu, president —ja em disculpareu que em salti el Molt Honorable, però els catalans sempre parlem de president a seques—, que teniu la immensa majoria d'aquest país observant amb il·lusió i esperança el procés que s'enceta amb la vostra investidura.

Sé que vós sou dels que durant anys van apostar amb honestedat i valentia per construir una Espanya inclusiva, en la qual tothom se sentís còmode. Sé també, però, que heu arribat a la mateixa conclusió que la majoria de catalans: aquell projecte era una quimera, no només perquè no hi ha convivència possible, sinó perquè el futur que ens espera dins d'Espanya és la dissolució com a poble i com a cultura. Vós sabeu, president, que Catalunya és un terròs de sucre que es dissoldrà irremeiablement en el cafè espanyol si no fiquem aviat la cullera per retirar-lo de la tassa.

El govern que aviat nomenareu serà un govern de transició, quelcom que no agrada a uns quants, fins i tot a casa vostra, però és així. Sabem que no és un govern normal, sinó el govern que haurà de fer tots el passos necessaris perquè els catalans puguem exercir el dret a decidir. Teniu la força de les urnes, una majoria sòlida al Parlament i un poble al darrere. Que no us tremoli el pols, president. Ens esperen moments molt difícils, però no pateixi pel poble català. Estem disposats a acceptar els sacrificis que calgui fer per assolir el somni de la llibertat nacional. Sabem que tenim al davant un adversari temible, formidable, que farà mans i mànigues per impedir-ho, però ens empara el convenciment que en democràcia res no pot aturar la voluntat popular. Aquesta oposició obligarà el govern i el Parlament a prendre mesures extremes, perquè l'asfíxia financera serà premeditada i intensa, i viurem moments de molta tensió. No us arronseu, president, penseu que mai no havíem tingut el partit de govern i el principal partit de l'oposició remant en la mateixa direcció. Això és quelcom tan potent que ahir ja se sentien veus unionistes reclamant el rol de cap de l'oposició, sense acceptar que ha estat el poble català qui els ha negat aquest paper.

President: mà ferma al timó, estem tots remant amb força. Ens en sortirem.