Que no es torni verí

Aquests dies conviden a saludar els amics i coneguts amb un desig per l'any que començarà aviat. Tradicionalment els desitjos són de salut, sort o, el més genèric, felicitat. Des de fa uns anys –ja imagineu quins, els anys de la crisi– hem anat moderant la nostra ambició pel que fa als desitjos. “Que l'any que ve sigui millor que aquest!”, dèiem el 2009 o el 2010. Aleshores encara pensàvem que el final del túnel era darrere de la pròxima cantonada, que no el vèiem per una qüestió de perspectiva, però que el teníem a tocar. Hem viscut el 2011 i el 2012 i ja ens hem resignat al pronòstic que “això va per llarg”. Ara demanem un any nou que no sigui pitjor que el que hem viscut. O bé, si gosem formular desitjos concrets i afegim un condicional que modula a la baixa el possible optimisme: “Que tinguis un bon 2013, ateses les circumstàncies.” Així estem en l'àmbit privat: confiant cegament en la nostra tenacitat, la capacitat de treball, la força de voluntat... i creuant els dits perquè la sort ens acompanyi. I en l'àmbit col·lectiu? La sensació que tinc quan penso en l'any que ve –amb relació al país– és de pura ambivalència. O del got mig buit i mig ple, com vulgueu. La força del desig és enorme encara. I tothom sap que l'esperança ens ajuda a viure, és el motor que ens fa avançar i té un poder que no pot menystenir-se. I, tanmateix, és com si estiguéssim visualitzant una llosa immensa damunt dels nostres caps que impedeix que els nostres desitjos d'enlairin. Tenim les esperances ben pensades, escrites en un paperet que hem ficat a dins d'un globus... però tenim dubtes raonables que, quan arribi el moment de deixar anar el fil, el globus pugui enfilar-se, amunt amunt, fins arribar als núvols. Potser quedarà tristament encastat contra el sostre, la llosa que ens fa ombra. Però no podem, de cap manera, desistir. Deia André Maurois que un desig, quan s'estanca, es torna verí. Imagineu quina mena de país ens quedaria, si aquest desig col·lectiu quedés reclòs en una bassa! Així que el meu desig per l'any 2013 és que l'anhel de llibertat continuï avançant, com un riu cada vegada més cabalós, imparable, i que la força de l'aigua salti els esculls, dibuixi els meandres i acabi, finalment, forçant les comportes de la resclosa. I tot això, és clar, sense que prenguem mal.