Rica i plena

Con­fesso la més abso­luta inòpia pel que fa a l'ano­me­nat finançament autonòmic. Ignoro si les xifres que, segons sem­bla, final­ment han estat pac­ta­des repre­sen­ten menys o més del que ens per­toca; tants mili­ons aca­ben mare­jant-me. Sí que sé, però, que cada any haig de pagar a Hisenda, un cop feta la decla­ració de renda, cap a 2.000 euros. I també sé, perquè els lle­geixo, allò que diuen els dia­ris de Madrid. El Mundo no està de romanços, i en la seva carac­terística línia de llançar tor­pe­des a la sala de màqui­nes, escriu: «Cataluña tiene el 16% de la población española, pero su PIB supone el 18% por­que es una de las comu­ni­da­des con ren­tas más altas. A pesar de ello, reci­birá una finan­ci­ación por encima de la media naci­o­nal, lo que resulta bas­tante difícil de con­ci­liar con una noción redis­tri­bu­tiva de los impu­es­tos.» Aquest paràgraf de l'edi­to­rial gros del diari fa joc amb el titu­lar de por­tada: «Cataluña reci­birá casi 4.000 de los 11.000 millo­nes para toda España.» Una sentència ben des­ta­cada en negreta, perquè es pugui lle­gir de lluny, que, em temo, atiarà tota mena de tírries con­tra nosal­tres en bona part de lec­tors de la resta de l'Estat. Lle­gint els tex­tos d'El Mundo sobre Cata­lu­nya, espe­ci­al­ment els que es refe­rei­xen al finançament i a l'Esta­tut, un ciu­tadà de Sòria o de Càceres, per exem­ple, ha de sen­tir un rau-rau d'alta inten­si­tat. Són arti­cles que sem­blen haver estat escrits només perquè se'ns detesti. Se'ns fa pas­sar gai­rebé per lla­dres, per poca­ver­go­nyes que ens ho empor­tem tot a canvi de res. Per inso­li­da­ris gasius i apro­fi­tats, és a dir, per indi­vi­dus que cons­tituïm una comu­ni­tat d'inde­sit­ja­bles. I ho saben, saben que amb aquesta manera d'influir en el lec­tor con­ver­tei­xen en un autèntic risc cir­cu­lar per segons quins llocs amb vehi­cles que encara por­ten matrícules cata­la­nes anti­gues, o noves en què cons­ten noms de con­ces­si­o­na­ris de per aquí. Ja ho va dir en un pro­grama de tele­visió Pedro J. Ramírez, el seu direc­tor: «A la rica Cataluña se lo esta­mos dando todo.» Sí, fins i tot pel sac.