Rescatar el present
La descoberta de l'abisme que existeix entre la Veritat Oficial i una veritat més completa, que reculli l'existència de la realitat invisibilitzada, és un indici de maduresa ideològica. La ràtzia contra els independentistes detinguts el juliol del 1992 va fer que una generació de catalans pogués comprovar com sovint el decorat de la Veritat Oficial és més ample que no pas el mateix paisatge. El cartró pedra dels Jocs Olímpics, amb uns polítics i uns mitjans de comunicació que preferien més mirar en direcció al peveter que cap a una altra banda, va dissoldre de la consciència col·lectiva aquell procés de persecució, atapeït d'abús de poder i violència. Les conseqüències d'aquella ocultació encara avui són identificables, ja que tot allò que no es diagnostica com a realitat tampoc computa com a realitat. I en virtut d'aquesta llei que deixa impunes els malfactors, els malfactors poden continuar impostant una veueta angelical. Són els rèdits que s'obtenen de fer història tot amagant episodis de la història.
Ara, poques setmanes després de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, tenim tots els fonaments per tornar a desconfiar que la Veritat Oficial i Hegemònica coincideixi amb –demano disculpes per aquesta suada torsió conceptual– la veritat veritable. Ni el gruix dels mitjans de comunicació ni de les formacions polítiques o sindicals han diagnosticat o recusat la difamació de què –amb la inestimable col·laboració dels aparells d'estat– Artur Mas va ser objecte durant les vigílies de la votació, ni l'ambient d'amenaces que va planar sobre les eleccions, ni les dificultats que van posar les ambaixades a l'hora de propiciar el vot a què tenien dret milers i milers de catalans a l'estranger. Aquests atemptats als drets democràtics, ¿no mereixien una radiografia?, ¿no exigien un sol editorial de mitjans de comunicació que s'autopostulen com a paladins de la democràcia? No es tracta d'impugnar les eleccions. Molt pitjor: es tracta d'impugnar un ambient polític putrefacte. Se sol amagar la realitat amb la intenció d'obtenir un xec en blanc per a tota impunitat futura. Per això durant aquests dies, sabent que s'ha silenciat tanta brutícia deliberadament, es fa difícil encaixar l'atenció analítica que manifesten molts mitjans de comunicació, monoconcentrats a comentar nomenaments de consellers i qüestions comparativament molt menors a tot el que s'ha passat per alt.
