Et recordem, Víctor

A final d'any ens arribava una notícia d'aquelles que, quan te l'empasses, deixen un dolç agredolç a la boca, una barreja d'agror amb un punt de mel, difícil de definir. Un jutge xilè ha decidit processar un grup d'exoficials de l'exèrcit xilè per la mort del cantautor Víctor Jara. És un nom que em porta records llunyans de l'habitació que compartia amb la meva germana, d'aquell tocadiscos vermell –moderníssim– i el disc de vinil, amb el seu perfil a la coberta, i la seva veu amable, viril, joveníssima omplint aquell espai íntim d'estudi i confidències amb les notes de Te recuerdo Amanda. Jo encara era una nena i ja sabia que de vegades la violència podia escapçar històries d'amor ben tendres, com la d'Amanda i Manuel. Els últims dies del 2012 hem sabut que el jutge xilè Miguel Vázquez considera identificat com un dels autors materials de l'assassinat el militar Pedro Barrientos Núñez, contra el qual ha dictat ordre de captura internacional perquè se sap que resideix a Florida, als Estats Units. “O sigui, que és viu”, vaig pensar, en sentir la informació. Víctor Jara fa quaranta anys que és mort, la seva dona i els seus fills fa quaranta anys que el ploren, els seus amics fa quaranta anys que l'enyoren, els xilens fa quaranta anys que van perdre la seva veu, tots nosaltres fa quaranta anys que trobem a faltar les cançons que mai no va escriure, els recitals que mai no va fer. I el seu assassí és viu. L'home que el va detenir l'endemà del cop d'estat de Pinochet, que el va portar a l'estadi amb centenars d'estudiants i treballadors, que se'l va endur d'allà per torturar-lo durant dies, que el va cremar amb el cigarret, li va trencar els dits a cops de culata i va sotmetre'l a simulacres d'afusellaments, l'home que finalment el va matar, aquest home ha viscut quaranta anys més. Fa mal pensar-hi i no hi ha cap jutge capaç de guarir-nos d'aquesta injustícia en majúscules. I tanmateix, celebro que el busquin i espero que el trobin i que, si més no, el seu nom passi a la història com l'indigne i cruel assassí de Víctor Jara. Mentrestant, nosaltres, escoltarem encara una altra vegada la cançó que ell presentava com la història d'amor de dos obrers de qualsevol fàbrica a qualsevol lloc del món.