TV3 sí, i el 33 també
El 2012 ens ha regalat dues bones notícies en relació amb TV3. Una ha estat el balanç positiu de les dades d'audiència del primer canal de Televisió de Catalunya (TVC). L'altra, la fi de la persecució de TV3 i dels altres canals de TVC al País Valencià. Però el 2012 ens ha llegat també una herència enverinada: la reducció del 33 a la mínima expressió.
En el paisatge televisiu català res no ha canviat tant per no continuar sostenint i enfortint el model públic clàssic. És a dir, un primer canal generalista, potent, popular i de qualitat. I un segon canal cultural, amb vocació minoritària però ambiciosa, dedicat al seguiment i foment de les arts, del saber, de la creació i l'experimentació.
TV3 va complint el seu propòsit encara que amb més dificultats i dubitacions que abans. Però què ha passat amb el 33? Aquests mesos han fet evident i lamentable el buit experimentat per àmplies minories que ens hem sentit orfes d'una programació alternativa de qualitat des de TVC. Podem confiar que en el 2013 veurem recuperats el 33 per una banda i l'infantil Súper3 per l'altra? L'un i l'altre són més necessaris que mai per fer front a l'allau de canals de la competència espanyola i en espanyol.
La nit de Cap d'Any a TV3 resumia la sensació agredolça que susciten últimament certes programacions del primer canal de TVC. Mentre el seguiment del “minut de les campanades” era liderat per TV3, la seva programació posterior, en una nit tan significada, invitava a canviar de canal.
Ens alegra saber per les dades de Kantar Media que el grup de TVC continua en bona posició a Catalunya. Les dades donen el lideratge a TV3 amb una quota del 14,3%, tres punts per davant de la segona cadena classificada (Tele 5, amb 11,2) i amb 29 dels 40 programes més vistos a Catalunya. D'altra banda, també a internet el web de TV3 ha estat líder. I a l'èxit del primer canal, cal sumar-hi el lideratge dels canals temàtics 3/24 (informació) i Esport 3. En total, la quota d'audiències dels canals de TVC durant el 2012 ha estat del 19,3 (a Catalunya). És una xifra força positiva a la vista de la dinàmica del que anomenen les tendències del mercat televisiu (a l'Estat espanyol). Un mercat que de fa anys afavoreix la multiplicació de canals espanyols i en espanyol sota l'excusa del màxim pluralisme, i que ara el “mercat” ha acabat reduint a dos operadors privats (Mediaset i Lara) i un de públic centralitzat (RTVE).
Obtenir prop del 20% de l'audiència és un mèrit considerable per a l'ens públic català, sobretot si tenim en compte les retallades i la davallada de la publicitat. De fet, la bona posició de TV3 i de TVC s'explica per dos factors: la gran lleialtat del seu públic i la bona feina dels seus professionals. Però fins quan i fins a quin punt? No estem assistint ja al lideratge a Catalunya dels dos grups privats espanyols? En efecte, el lideratge de TV3 no pot fer perdre de vista el desert que rodeja l'oasi de TVC: llevat del lleu augment de 8TV, la desconnexió d'alguns programes de TVE Catalunya i la presència de les locals, la resta del consum televisiu (entorn d'un 75 %) a Catalunya –no parlem ja del consum al País Valencià i a les Balears– és de canals en castellà.
Curiosament, la millor notícia de final d'any procedia del Tribunal Suprem. En el conflicte entre Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i el govern Camps per la recepció de TV3 al País Valencià, el Suprem sentenciava a favor d'ACPV. Això fa possible ara de reobrir allí els repetidors per a la redistribució de TV3, i pot afavorir que els respectius governs de Fabra i de Mas posin les bases d'un ampli acord de reciprocitat per fer viable d'una vegada la circulació dels canals de la CCMA al País Valencià i els de la RTVV a Catalunya. Seria el millor homenatge a dues commemoracions que acabem de celebrar: els 80 anys de les Normes de Castelló i els 50 de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster.
