Balanç

Fer una ullada enrere i recapitular és de vegades necessari. Aquests dos anys, a la direcció general de Promoció i Cooperació Cultural que he tingut l'honor de dirigir:

1. Hem creat la Llotja de la Cultura, un programa pioner que vincula l'espai d'Arts Santa Mònica a la trobada entre agents culturals, món de l'empresa i món del coneixement. A través d'iniciatives de diversa mena, inclosa la recerca de patrocinis, hem vinculat els projectes culturals amb altres actors socials que poguessin col·laborar-hi, ja fos econòmicament o no. El Mercat d'Idees del Disseny, el Culthunting Day o properes jornades d'intercanvi entre cultura i universitats són iniciatives que corresponen a aquest nou programa.

2. Hem arribat a un (costós) acord amb el sector de les arts escèniques per tal que els municipis, molts dels quals veuen perillar els seus teatres a causa de la crisi i de l'augment de l'IVA, puguin programar amb més facilitat i amb garanties de liquiditat. Aquest acord ja està en marxa i cal preveure que suposi una veritable vàlvula de salvament de diverses programacions arreu del país.

3. Hem vetllat per la producció municipal de fora de Barcelona, tot mantenint tant com hem pogut els ajuts als centres d'arts escèniques de Reus, Salt i Terrassa, com els ajuts als centres d'arts visuals desplegats pel país. Sempre responent a la iniciativa principal dels ajuntaments, hem estat soci ferm en aquests projectes i confio que així de fidel es mantindrà el Departament de Cultura.

4. Hem desplegat encara més la principal porta d'accés a la cultura del país, que són les biblioteques: aquests espais de veritable estat del benestar cultural són una reivindicació del paper que ha de tenir la part física de la cultura (en format llibre o no) per tal de tenir una societat més humana i més humanista. Hauran de ser espais on l'allau d'informació pugui ser ordenat, on es prescrigui, i on els ciutadans puguin compartir i crear. Ara ja falten molt poques biblioteques per poder dir que el servei arriba a cada població de més de 5.000 habitants, i hem facilitat que així sigui.

5. Hem impulsat l'Anella Cultural tot internacionalitzant al màxim les iniciatives que s'hi vinculen, com va ser fa poc la interacció virtual entre els artistes Arnaldo Antunes i Frederic Amat, de São Paulo a Barcelona.

6. Hem posat les bases per al préstec digital bibliotecari, hem unificat jurídicament la gestió del festival Temporada Alta i el Centre d'Arts Escèniques de Salt, hem ressuscitat l'esperança per a un proper festival Shakespeare (desaparegut de Mataró), hem creat residències d'artistes a l'Ebre, hem desenvolupat una política d'homenatges renovada (per a Sagarra, Calders, Tísner, Sales, Francesc Pujols i properament Espriu o Carmen Amaya)...

I el més important de tot: hem connectat amb la gent i hem comprovat l'increïble potencial cultural del país, que no consisteix en altra cosa que en un imparable potencial humà. Que la política hi estigui a l'altura en creativitat, en generositat i en grandesa. Com deia Gaudí, “per fer les coses bé és necessari primer l'amor, després la tècnica”.