Opinió

La província del Jura passa a ser un estat de Suïssa

Els estats que han sigut imperis no poden ni volen perdre l'orgull
i la supèrbia que omplen la seva personalitat
per tots els seus racons

En tota la pre­cam­pa­nya i els dies següents, fins al 25 de novem­bre, es van esmen­tar mol­tes vega­des el Que­bec i Escòcia per demos­trar que els seus estats per­me­ten cele­brar referèndums, tot i que els per­den. I només una vegada ha rea­pa­re­gut el nom de la nació del Jura, a Suïssa. Aquesta nació, pels ava­tars de la història, quedà sot­mesa al cantó o Estat de Berna. Amb la sin­gu­la­ri­tat que a l'Estat de Berna li era tan irri­tant com a Espa­nya la presència de Cata­lu­nya. “A los cata­la­nes ten­dre­mos que sopor­tar­les.” I mal­grat tot, pogue­ren cele­brar un referèndum i gua­nyar-lo al cap de 150 anys d'estar sot­me­sos i de lluita per­sis­tent. Cal assa­ben­tar-se bé del cas del Jura, que vis­que­ren una situ­ació molt sem­blant a la nos­tra. El seu exem­ple ens pot aju­dar en el nos­tre procés, que també serà molt com­pli­cat.

Fa uns dis­set anys, vaig escriure (dues edi­ci­ons) un lli­bre on expli­cava quan Napoleó va per­dre el poder del seu imperi en la bata­lla de Water­loo, i els ali­ats varen retor­nar les ter­res con­que­ri­des per Napoleó als seus antics estats. I un d'aquests estats inde­pen­dents fou el Jura, amb el doble d'extensió que Andorra, i que feia uns 750 anys que era gover­nat per un bisbe catòlic. L'Església, inex­pli­ca­ble­ment, no reclamà aquest ter­ri­tori, i ales­ho­res els ali­ats l'entre­ga­ren a l'Estat de Berna, no ado­nant-se que el poble del Jura era i havia estat des de sem­pre, de cul­tura i llen­gua fran­cesa; i que al cantó o Estat de Berna tot­hom parla ale­many i prou. Les auto­ri­tats del cantó de Berna, el més extens de Suïssa, accep­ta­ren l'Estat del Jura, com una “província” més del seu ter­ri­tori. Amb la qual cosa incor­po­ra­ven també un pro­blema lingüístic. Berna imposà des del pri­mer dia la seva llen­gua ofi­cial ale­ma­nya al nou ter­ri­tori “rega­lat”. I Berna mai va voler reconèixer que els ciu­ta­dans del Jura par­les­sin francès. No sols imposà l'ale­many, sinó que hi per­se­guia el francès, com féu Franco a Cata­lu­nya, posant mul­tes si es par­lava francès, i can­vi­ant els rètols de les pla­ces i car­rers i boti­gues, fent des­a­parèixer tot ras­tre de la llen­gua fran­cesa. Els estats que han sigut impe­ris no poden ni volen per­dre l'orgull i la supèrbia que omplen la seva per­so­na­li­tat per tots els seus racons; no poden per­dre el seu espe­rit de “gran­desa”. Recor­dem Franco, que ens par­lava: “Por el impe­rio hacia Dios.” Els ber­ne­sos i els espa­nyols són, en el sen­tit més pèssim del terme, impe­ri­a­lis­tes sense imperi, que ja és dir.

El Jura era un país indus­tri­a­lit­zat, i l'Estat de Berna era un país agrari, que havia vis­cut de les guer­res i del pillatge, com sem­pre ha fet Cas­te­lla. I això feia que els pobres dels pobles de Berna anes­sin a bus­car feina a les fàbri­ques del Jura. Fins fa poc hi havia una mena de mite que creia que els millors rellot­ges del món eren de Suïssa: doncs, no! Els rellot­ges es fabri­quen en ter­ri­to­ris del Jura. Però el que és més hor­rorós és que la gent euro­pea, gene­ral­ment, cre­gui que Suïssa es troba als antípodes del caràcter orgullós, altiu i obses­siu de la frase que tenia rere d'un “passi” que el règim de Franco ens donava per anar a l'estran­ger i que deia: “Ser español es una de las pocas cosas serias que se puede ser en el mundo.” I que ara està traduït amb el con­ven­ci­ment que Cata­lu­nya per­tany a Espa­nya; i per això ens poden espo­liar, econòmica­ment, fins a ofe­gar-nos, per una altre frase que diu: “La maté por­que era mía.” Doncs tot això no és res, de com es va mani­fes­tar el cantó de Berna con­tra la província del Jura. Des del començament el Jura començà a sen­tir-se infeliç i amar­gat pels mal­trac­ta­ments que rebia de la nova situ­ació, i inicià la recerca per acon­se­guir la inde­pendència.

Quan més tard el Rea­gru­pa­ment deci­dia dema­nar un referèndum per sepa­rar-se de l'Estat de Berna, les auto­ri­tats res­po­nien que en la seva Cons­ti­tució no hi estava reco­ne­guda la inde­pendència de cap “província”; i els papers ana­ven direc­ta­ment a la pape­rera. Igual que Espa­nya, que ja es va pre­o­cu­par que no hi apa­regués per cap cos­tat de la Cons­ti­tució la idea de la inde­pendència, i que Heri­bert Bar­rera havia pro­po­sat, amb un dis­curs esplèndid, en el moment de con­fec­ci­o­nar la Cons­ti­tució Espa­nyola. Mal­grat aquests obs­ta­cles estruc­tu­rals, el poble del Jura, l'any 1976, assolí fer-se inde­pen­dent, i quedà reco­ne­gut com l'Estat o cantó 26 de la Con­fe­de­ració Helvètica, amb els matei­xos drets i deu­res de tots.

I sabeu com ho acon­seguí? Doncs cre­ant un “Rea­gru­pa­ment jurassià”, que venia a ser una asso­ci­ació que s'avançava amb les ini­ci­a­ti­ves als par­tits polítics de la província del Jura, com ara s'està fent a Cata­lu­nya amb “l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana”, que té per únic objec­tiu acon­se­guir que la nos­tra nació sigui un estat dins Europa, fent-se així amo del seu futur destí. Per això “l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana” té el propòsit que la majo­ria dels ciu­ta­dans que viuen i tre­ba­llen Cata­lu­nya, s'apun­tin a l'assem­blea, perquè quan siguem majo­ria tota la força de la sobi­ra­nia estarà en nosal­tres i podrem deci­dir què volem fer com a poble.

En Prat de la Riba deia: “No volem que ens gover­nin bé des de Madrid: volem que dei­xin de gover­nar-nos!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.