Ètica o intel·ligència

L'amiga d'una amiga està fent la tesi doctoral sobre si existeix relació entre el grau de responsabilitat social d'un periodista i l'índex d'intel·ligència emocional. I si el nivell d'ètica professional evoluciona al llarg del temps. No he volgut mirar-me, ho trobo vanitós. Ni tampoc mirar al voltant perquè em sembla injust i hipòcrita provar de valorar col·legues. Però sí que he tingut molta curiositat per saber quina metodologia de treball utilitza, i la temptació de fer una mena d'experiment imaginari sobre el que imagino d'alguns col·legues.

La metodologia comença interpel·lant la intel·ligència emocional i el grau d'empatia amb els qui pateixen, a la vegada que prova de saber quin és el grau d'objectivitat amb què aquest professional entoma aquesta empatia. Si sap aparcar, i en quin grau, els propis sentiments i valors a l'hora d'afrontar una crisi. Mira de conèixer si ets capaç de controlar els teus sentiments, les teves emocions, quan t'enfrontes a crisis, a tragèdies o drames personals. I interpel·la personalment i professional sobre si com a periodista creus que és important tenir coneixements d'ètica i aplicar-los al exercir la professió.

I jo, que penso que l'empatia és necessària, tan necessària com impossible l'objectivitat, m'escandalitzo encara de pensar que en una facultat de periodisme es pregunti si és necessari estudiar i practicar l'ètica (professional).

I de sobte faig allò que deia que trobava vanitós, i em miro a mi mateixa, i no recordo haver estudiat cap assignatura que tingués a veure amb l'ètica, però quanta ètica havíem après de professors i mestres professionals.

M'atreveixo a dir que, generalitzant i molt, els referents professionals amb alts valors ètics són escassos. Insuficients. I que sense massa referents costa formar una gran generació de comunicadors que escampi l'actual mediocritat. Dono gràcies als meus referents per haver-me donat eines per poder encara distingir-los (o això és el que em penso!).