Carromero I, el màrtir

Resul­tava estrany que el senyor Ángel Car­ro­mero fos l'únic polític de l'Estat que passés unes hores a la presó. No hi han entrat ni delinqüents con­vic­tes dels par­tits polítics, a excepció de lles­tos que s'han inten­tat ficar en ter­ri­tori vedat, com va ser el cas dels his­triònics Mario Conde i Jesús Gil, amb tota la mar­tin­gala de Mar­be­lla i els ter­ri­to­ris d'ultra­mar.

A part de Josep Maria Sala, un altre cas sonat va ser la cru­ci­fixió de Bar­ri­o­nu­evo, que es va men­jar tot sol l'afer dels GAL, amb els seus càrrecs de con­fiança. L'exmi­nis­tre va evi­tar el des­as­tre soci­a­lista, amb la bene­dicció d'Aznar, que va fer mans i mànigues perquè el cap de turc de l'escàndol del ter­ro­risme d'estat i mal­ver­sació de fons només passés a la presó tres mesos dels deu anys a què l'havia con­dem­nat el Tri­bu­nal Suprem.

Car­ro­mero, un altre paladí de la lli­ber­tat, no ha pas­sat a la presó ni uns dies dels qua­tre anys a què va ser con­dem­nat a Cuba per homi­cidi impru­dent. L'Estat va revo­lu­ci­o­nar l'infern perquè les auto­ri­tats cuba­nes ator­gues­sin l'extra­dició i el noi, amb la cara de màrtir que el carac­te­ritza, ha sor­tit poste­ri­or­ment a l'enra­bi­ada histèrica d'Espe­ranza Aguirre. Ni en una farsa sobre una república bana­nera la justícia hau­ria resul­tat tan estrambòtica. Símbol de la lli­ber­tat i de la democràcia, Car­ro­mero és un dels repre­sen­tants de l'imperi que no hau­ria de sor­tir del seu barri. Hau­ria de tenir la mobi­li­tat reduïda al tra­jecte de la T-10 d'una zona i el car­net de con­duir reti­rat eter­na­ment.

Això no pas­sarà. No pas­sarà perquè Car­ro­mero per­tany a la casta dels into­ca­bles. Que li facin una cape­lla a l'Esco­rial o que Rouco Varela el cano­nitzi! S'ho mereix.