Carromero I, el màrtir

Resultava estrany que el senyor Ángel Carromero fos l'únic polític de l'Estat que passés unes hores a la presó. No hi han entrat ni delinqüents convictes dels partits polítics, a excepció de llestos que s'han intentat ficar en territori vedat, com va ser el cas dels histriònics Mario Conde i Jesús Gil, amb tota la martingala de Marbella i els territoris d'ultramar.

A part de Josep Maria Sala, un altre cas sonat va ser la crucifixió de Barrionuevo, que es va menjar tot sol l'afer dels GAL, amb els seus càrrecs de confiança. L'exministre va evitar el desastre socialista, amb la benedicció d'Aznar, que va fer mans i mànigues perquè el cap de turc de l'escàndol del terrorisme d'estat i malversació de fons només passés a la presó tres mesos dels deu anys a què l'havia condemnat el Tribunal Suprem.

Carromero, un altre paladí de la llibertat, no ha passat a la presó ni uns dies dels quatre anys a què va ser condemnat a Cuba per homicidi imprudent. L'Estat va revolucionar l'infern perquè les autoritats cubanes atorguessin l'extradició i el noi, amb la cara de màrtir que el caracteritza, ha sortit posteriorment a l'enrabiada histèrica d'Esperanza Aguirre. Ni en una farsa sobre una república bananera la justícia hauria resultat tan estrambòtica. Símbol de la llibertat i de la democràcia, Carromero és un dels representants de l'imperi que no hauria de sortir del seu barri. Hauria de tenir la mobilitat reduïda al trajecte de la T-10 d'una zona i el carnet de conduir retirat eternament.

Això no passarà. No passarà perquè Carromero pertany a la casta dels intocables. Que li facin una capella a l'Escorial o que Rouco Varela el canonitzi! S'ho mereix.