La Columna
Tot és poc
L'onze de setembre del 2012 va tenir la virtut de situar en el mapa polític l'independentisme amb totes les seves lletres. I d'aquella primera virtut, n'han vingut d'altres, que no sols no m'han passat per alt sinó que m'han omplert d'alegria. Em refereixo, concretament, a les declaracions d'alguns bisbes catalans, de mesos enrere, que considero meritòries, i que espero que aniran a més, precisament perquè foren molt ben acollides. Aprofito l'avinentesa per sumar-hi les del bisbe Francesc, de Girona, força més recents, en defensa de la immersió lingüística fins ara vigent a Catalunya, i contra el projecte intrusista del ministre Wert i la seva provocadora pretensió d'espanyolitzar els alumnes catalans. Estava escrit que, tard o d'hora, els bisbes de Catalunya haurien de distanciar-se de la resta de l'episcopat espanyol. No és la primera vegada que això passa. El cas de la COPE és dels que no s'obliden. Els bisbes van reaccionar tard. Segurament pensaven que la seva disconformitat, expressada de portes endins, seria suficient. I no ho va ser. Crec que estem en el bon camí. I que caldrà anar a fons i a totes. M'ho fa dir el clima de confusió que s'ha creat unilateralment, a partir, per una banda, d'un excés de declaracions interessadament falses i, per l'altra, per la manca d'informació i, sobretot, de conscienciació, que es detecta a casa nostra. No hi ha res de vergonyós en l'ideal sobiranista, ni en la secessió que inevitablement comporta. Ni som els primers ni serem els últims. Per tenir-ne una mica d'idea, cito de memòria països com Eslovènia, Croàcia, Macedònia i Bòsnia i Hercegovina. Sense oblidar Montenegro (respecte a la unió de Sèrbia i Montenegro) i els casos que ja s'han donat en les repúbliques de la Unió Soviètica. En tots hi ha hagut referèndums, i en tots ells han votat únicament els ciutadans afectats. I aquí s'està dient tot el contrari, sense que ningú ho desmenteixi. Més enllà de la gestió política, cal una campanya en defensa dels valors ètics del sobiranisme. Ànims, que tot el que es faci és poc.