Els cansats

Si tot va bé, ajudant déu (que deien abans), quan llegiu això el Parlament ja haurà aprovat la resolució per a la sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya. Aquest text és molt important, perquè és la primera estació per poder fer el referèndum per la independència, abans que s'acabi el 2014: és a dir, aquí a la cantonada.
Jo estic molt contenta perquè, com diem a casa, es va veient que això va en sèrio. Només volia incidir en dues qüestions, per si poden ajudar una mica a fer més lleuger aquest viatge que comencem, l'estació final del qual es diu Nou Estat d'Europa.

La primera és que sumar, que vol dir convidar, és lloable, però que els convidats pretenguin fer-te canviar els mobles perquè no els agraden i a l'hora de la veritat en comptes d'entrar es quedin a fora no és gaire bonic. I és precisament aquest anar i venir, ara sí ara no, ara potser, ara treu-me aquesta estora, el que no agrada i no entén la gent. La segona qüestió és que hi ha encara moltíssimes persones que no se senten cridades a participar en aquest procés històric. Hi ha amples capes de la població a qui tot això els queda molt lluny, i molta gent que es pensen que no hauran de fer res i que tot els vindrà caigut del cel. I estan molt equivocats. Això, o ho fem entre tots o no sortirà bé. I no s'hi val a dir que no sabeu què podeu fer. Moltes coses, podeu fer: parleu amb la gent indecisa i expliqueu-los els avantatges d'una Catalunya independent, feu-vos socis de l'Assemblea Nacional Catalana, de l'Òmnium, pressioneu perquè el vostre poble, si encara no n'és, formi part dels Municipis per la Independència, aneu a les concentracions i manifestacions, pengeu estelades als balcons, expliqueu als nens que si ara no l'espifiem ells viuran en un país lliure... Mireu si n'hi ha, de coses a fer! Alguns esteu cansats, ja ho sé, perquè fa molts anys que treballeu. Però ja se sap: aquí, com a tot arreu, els cansats fan la feina.