Crisi i independència

Aquesta setmana ha estat molt important. Després de consultes populars informals i manifestacions històriques, hem dit al món d'una manera clara, a través dels nostres representats democràtics, que hem iniciat oficialment el nostre camí cap a la sobirania plena.

De seguida hem sentit veus que reclamen que ens deixem de romanços i ens ocupem dels greus problemes del dia a dia: atur rècord, retallades, tancament d'empreses, fracàs escolar, i un llarg etcètera.

Precisament aquests assumptes urgents són els que ens obliguen a no descansar i prémer l'accelerador per avançar cap a la independència. L'alternativa és quedar-nos en un estat que es gastarà en aquest 2013 28.000 milions en armament alhora que buida la guardiola de la Seguretat Social per comprar els seus propis bons de deute, saltant-se a la torera la llei que li ho prohibeix. Un estat que no només ens castiga amb un dèficit fiscal de més de 15.000 milions cada any —quantes polítiques d'ocupació i estímul econòmic es podrien fer amb aquests diners!— , sinó que no fa les transferències obligades per llei. Els incompliments
ja superen els 8.000
milions, el doble de
les retallades anunciades enguany per la
Generalitat.

Un exemple flagrant: per culpa d'aquests incompliments, Catalunya va haver d'endarrerir els pagaments a la Seguretat Social, i va rebre una forta multa econòmica! Qui reté els diners catalans i impedeix que es puguin complir els terminis, imposa una multa per haver-los incomplit. Aquest és el present i el futur que ens espera si no tirem endavant el procés encetat al Parlament amb la Declaració de Sobirania.

El ministre Montoro va dir en roda de premsa fa un parell de dies, sense envermellir, que havia estat un error del conseller Mas-Colell comptar amb els diners de la disposició addicional tercera de l'Estatut, perquè ells no havien inclòs aquests diners en el pressupost. En un estat democràtic homologat, l'incompliment d'una llei orgànica de l'estat com és l'Estatut seria perseguit i castigat pels tribunals, però això és Espanya, amics.