Parlament autonòmic

Ara es vol escampar la idea que la majoria favorable a la Declaració de Sobirania obtinguda al Parlament és insuficient per anar cap a la independència. Una part dels opinadors no vol entendre que el Parlament és una institució autonòmica i que, per tant, el seu paper en aquest procés haurà de ser secundari, si es va de veres. El poble català no pot estar en mans de 135 diputats engreixats per l'Espanya autonòmica que no haurien pogut fer carrera política sense l'acceptació tàcita de l'espoli fiscal, de la destrucció de la cultura catalana a València i a les Illes Balears i de la marginació de les memòries que qüestionaven la unitat d'Espanya. Legitimar el Parlament és una forma indirecta de legitimar la Constitució. La nova legitimitat només es podrà construir a partir dels líders dels partits que es van presentar a les eleccions dient que farien un referèndum que no cabia en la legalitat vigent i que, tot i així, van treure una majoria indiscutible. Donar al Parlament una legitimitat que no sigui merament instrumental és trair el mandat dels electors. Una prova que els nostres diputats estan lligats als interessos de Madrid és que, mentre al carrer cada cop hi ha més germanor entre els catalanoparlants i els castellanoparlants, en el Parlament la divisió cada vegada és més marcada i violenta. La Declaració de Sobirania no ha posat en evidència la realitat social, sinó els mecanismes que han servit per fer xantatge al país durant 30 anys de democràcia. Igual que l'Estat espanyol, el Parlament autonòmic trontolla perquè la política ha servit de refugi a massa gent en un país construït sobre bases injustes i anticatalanes. Si Catalunya vol un estat no pot fiar-ho tot a un grup de persones preocupades per conservar –legítimament– una posició social que encara està massa lligada al règim que es vol superar. El Parlament pot servir de pont per creuar el riu, però difícilment podrà representar el país que vol la independència. Per això cal fer un referèndum.