Totes les dimensions de la força

S'ha publi­cat recent­ment el mani­fest “Cata­lu­nya per la segu­re­tat humana i la pau”, que en pocs dies ha rebut l'adhesió de cen­te­nars de per­so­nes. El mani­fest demana, segons es deriva de la sim­pli­fi­cació pròpia dels titu­lars de premsa, “una Cata­lu­nya inde­pen­dent sense exèrcit”.

A mi, dema­nar un estat sense exèrcit em recorda l'acu­dit del paci­ent que va a cal den­tista perquè li arren­qui un quei­xal i el den­tista li pre­gunta si ho vol amb mal o sense mal. El paci­ent li res­pon que sense mal i segui­da­ment li pre­gunta, al den­tista, sobre la diferència de preu entre arren­car el quei­xal amb mal o sense mal. El den­tista li res­pon que sense mal és més barat i, ales­ho­res, el paci­ent es rea­firma i sol·licita defi­ni­ti­va­ment l'arren­cada sense mal.

És obvi que en el moment de pen­sar un nou estat resulta molt més còmode ima­gi­nar-se'l sense exèrcit. De la mateixa manera, el podríem ima­gi­nar sense delinqüència, sense tele­es­com­bra­ria, sense obe­si­tat, sense la MAT, sense moneda de curs legal, sense fum o sense el que sigui. Però em temo que el dret a deci­dir, implícita­ment, inclou una decisió situ­ada a l'inte­rior del pla­neta, no a l'espai side­ral.

També és obvi que un nou estat, perquè sigui fort, no només s'ha d'obse­dir en la defensa mili­tar, sinó en totes les dimen­si­ons de la nos­tra força, que tenen a veure amb l'eficàcia en el món, l'eco­no­mia, el sis­tema edu­ca­tiu, el sis­tema de salut, les famílies, les comu­ni­tats, l'entorn... Però gràcies a la força mili­tar (a impor­tants ali­an­ces diplomàtiques i a una política exte­rior i naci­o­nal intel·ligents), tots els cata­lans esta­ran pro­te­gits din­tre del seu país, i el paper de Cata­lu­nya en el món es reforçarà pel fet de con­tri­buir a fer que la gent, en el món sen­cer, pugui acce­dir a una vida millor.

La pau al món té un cost i un risc, i un nou estat no pot pre­ten­dre desen­ten­dre's del cost i del risc, endos­sar-los als altres estats i bene­fi­ciar-se gratuïtament de la segu­re­tat. Perquè no es tracta d'un exèrcit per defen­sar la nació, sinó per defen­sar la democràcia mun­dial. Si volem ser un estat democràtic, hem d'assu­mir la part de coerció que ens per­toca, perquè el mono­poli del poder coer­ci­tiu ha de con­ti­nuar necessària­ment en mans del con­junt dels estats democràtics.

Tor­nant a l'acu­dit, quan el den­tista li arrenca el quei­xal, el paci­ent crida pel mal que li fan. “Li he dema­nat sense mal i m'està fent mal.” Ales­ho­res, el den­tista rec­ti­fica i li cobra la tarifa amb mal.