Que no ens tractin d'idiotes
Hauríem d'estar tan enfadats que, quan sortíssim al carrer, les llambordes se'ns haurien de col·locar a les mans, a punt de ser llançades sense poder-ho evitar.
A veure si ho explico bé. Estem en un moment tan convuls de desgast general d'institucions, estaments, individus i partits polítics que, després d'haver-nos enganyat per tots els cantons possibles, el mínim que podem demanar és que no atemptin contra la nostra intel·ligència ni ens tractin més temps d'idiotes.
Les dades que han sortit a la llum sobre el control de la tresoreria de les arques del PP que el senyor Bárcenas duia són tan escandaloses i demostren una deshonestat i immoralitat tal que no s'entén que, a hores d'ara, no estiguem tots manifestant-nos al carrer reivindicant una lluita pròpia d'“a les barricades”.
La contenció amb què s'està vivint aquest escàndol per part de la societat només s'explica des del desencant ciutadà més absolut envers els seus representants, i per la percepció generalitzada que, probablement, arreu hi ha coses a amagar i que en més d'un partit es trobarien calés sota la catifa que no es podrien justificar. Si no és això el que passa, no existeix res que justifiqui que no els hàgim apallissat –simbòlicament parlant–, defenestrat i condemnat a l'ostracisme més absolut.
Però, a més a més, el que ja té deliri són les insultants declaracions dels màxims responsables del PP. D'una banda, la senyora De Cospedal, amb aquesta imatge d'exalumna de col·legi de monges modernitzada, ulls bullits i cristal·lins i maneres delicadament “contundents”, que diu amb veu alta i clara que no pensa entrar a valorar aquests documents que han sortit a la llum i que l'afecten de ple a ella i als seus. I jo em pregunto: doncs si no ho fa ella qui ho hauria de fer?
I, d'altra banda, les paraules del president del govern de l'Estat i també president del PP, Mariano Rajoy, que, amb posat seriós, ens llegeix –per no equivocar-se– que no pensa dimitir perquè no ha rebut mai cap sobre amb diner negre, i que per tal que ens quedi a tots molt clar que això és així farà pública la seva declaració de renda. Ah! Molt bé. Ens quedem molt tranquils, perquè ja sabem que “precisament” si en algun lloc queda reflectit el diner fraudulent és en les declaracions patrimonials i de renda. Tindrà nassos la cosa!
Com diu el meu estimat espòs, que en té de bones, és com si acusessin algú de tenir un amant i per demostrar-nos que és mentida ens ensenyés el llibre de família.
