Ca montes
Quan l'Ada no dorm a casa
Anava per feina. No es va deixar impressionar
L'Ada Colau ha anat aquesta setmana al Congrés espanyol a parlar dels desnonaments. Com a convidada d'una comissió. Li van donar vint minuts i a fe que els va aprofitar. Ja ho saben els lectors: va ser exacta en la definició del representant dels banquers, al qual va definir com a criminal. La frase i la seua negativa a retractar-se van causar un cafarnaüm a les Corts espanyoles i han revolucionat la xarxa.
Va ser un moment emocionant en què moltíssima gent ens vam sentir identificats i representats més que dignament per aquesta dona que fa quatre anys que posa cara a un dels moviments més reformadors de la nostra societat. De la intervenció, però, a mi em va cridar l'atenció poderosament l'inici. Si ho volen és una anècdota, però és una anècdota que parla per ella sola.
En començar el seu discurs Ada Colau es va adreçar a la comissió queixant-se que la feien intervenir molt tard. Va explicar que la majoria de persones que havien parlat abans que ella eren de Madrid i que en canvi ella, per parlar en aquest horari que li havien posat, es veia obligada a no tornar a casa i haver de dormir fora.
A mi aquest detall em va semblar sensacional per tantes coses implícites com incorporava. Primer perquè posa en relleu el menyspreu del parlament espanyol a les necessitats dels seus ciutadans. Efectivament: què costava ordenar la sessió de forma que ella poguera tornar a Barcelona i dormir a casa? Si no es fixen ni en això com volem que es fixen en coses infinitament més importants? Però després em va cridar l'atenció profundament per la força d'aquesta dona. Per a ella estar al Congrés era, evidentment i la frase n'era un reflex clar, un acte de servei a la seua causa i a la gent a la qual es deu. No es va deixar impressionar ni pel palau, ni per les catifes, ni pel protocol. Ella anava per feina i prou.
Finalment, però, em va encantar la seua protesta inicial perquè introduïa un element de lògica i racionalitat que sembla fora del sistema: que la majoria de la gent dormim per sistema a casa. O procurem fer-ho. I no sé si molts diputats ho recorden això...
