Potser, jo també sóc corrupte
L'ombra de la corrupció és allargada i no hauríem pensat que arribés als límits –als no límits– actuals. És la creu de l'Europa mediterrània, poc consistent en els principis ètics i on la reforma protestant no introduí les correccions necessàries. No vol dir que nord enllà, on la gent és més culta, com deia Espriu, no existeixin brots de corrupció quan, Duran Lleida dixit, la corruptela és inherent a la classe humana. Però el tot es val i la sensació de barra lliure ha arribat, ara i aquí, a crear un ambient irrespirable.
Com les fitxes del dominó posades una darrere l'altra, els casos d'enriquiments il·legals, de nepotisme en la funció pública i d'abús d'autoritat s'han multiplicat a la geografia peninsular, de tal manera que estem en una societat sota sospita. Evidentment, els casos de transfons monetari són els principals, però també cal posar al mateix sac la prestació de favors o els desinteressats ajuts a amics en perjudici de tercers, quan tot això expressa clarament una manca d'ètica. Talment, les formes de corrupció són força variades i sempre comporten un plus d'engany i de normalització de la mentida.
Ho sé, serà poc popular el que ara diré, però potser la corrupció comença en els estaments més baixos, quan en fer les declaracions de renda, jo el primer, mirem de trobar totes les argúcies legals per estalviar-nos alguns diners, o quan fem una operació econòmica de tot tipus invoquem allò d'“en blanc o en negre”. Les petites trifulgues marquen una predisposició a la corrupció que potser ens en fa a tots culpables.
És veritat que en un panorama generalitzat on les imputacions i els indicis més que justificats són pa de cada dia, és difícil crear un sentiment de rectitud en l'exercici dels nostres deures socials i, encara més, la manca de comportaments exemplars en qui més els hauria de tenir serveix per augmentar les justificacions de les actituds més gasives. És per això que cal actuar amb duresa davant les grans desviacions dels qui exerceixen de referents socials i polítics, amb un funcionament judicial sense concessions, ja que aquesta és l'única manera de regeneració democràtica i l'única possibilitat d'exigència posterior a tota la societat.
