Corrupció en capicua

Un dels últims pla­ers que em que­den com a tele­ad­dicte és dei­xar el canal 3/24 repe­tint-se sense des­cans durant hores. Podrien alter­nar con­tin­guts i obrir-lo més a la infor­mació cul­tu­ral, però tenen la tendència a repe­tir tot el reguit­zell de notícies polítiques, de soci­e­tat i espor­ti­ves per davant de les cul­tu­rals, tot i que la cul­tura és el tret dis­tin­tiu del país. Mal­grat la crítica, el 3/24 m'encanta i no me'l perdo. La pos­si­bi­li­tat d'una infor­mació de qua­li­tat a qual­se­vol hora em sem­bla un regal, sobre­tot ama­nit amb les entre­vis­tes de la Mont­ser­rat Jené, càlida, carismàtica i mater­nal, mai cap­ci­osa.

Bé, el preàmbul és per fer un repàs de les últi­mes dues set­ma­nes. No cal ser gaire sagaç per ado­nar-se que en un país nor­mal la cor­rupció política no hau­ria d'ocu­par entre deu i dotze minuts del començament d'un noti­ci­ari de mitja hora. Amb infi­ni­tat d'alts càrrecs impli­cats, el ciu­tadà té la sen­sació de viure amb veïns com la banda d'Alí Babà.

El pro­blema va ser quan en el tram final del 3/24 van començar amb la cor­rupció a l'esport: el cas Eufe­mi­ano Fuen­tes, la des­pos­sessió de tots els títols de Lance Arms­trong, l'escàndol dels par­tits de fut­bol venuts i, fins i tot, el supo­sat dopatge de la Real Soci­e­dad quan era pre­si­dent Iñaki Badi­ola, a més amb diner negre. En el seu currículum, Badi­ola figura com a espe­ci­a­lista en banca d'inversió i per haver estat pre­si­dent del Banco San­tan­der de Nego­cios. Va ser tan bon ges­tor que va dur la Real Soci­e­dad a con­curs de cre­di­tors.

Després d'haver assis­tit als més de deu minuts de cor­rupció política i als finals de cor­rupció espor­tiva, les guer­res inter­na­ci­o­nals d'enmig qua­dren amb l'argu­ment de la ter­ri­ble plaga amb què asso­lem el pla­neta. Els tem­po­rals de vent i de neu són pec­cata minuta, un entre­te­ni­ment mal­grat els des­as­tres. Qui pensa en el bon temps? Seria inco­he­rent.