Urbanisme amb compensacions

O urbanisme trabucaire, que n'hi van dir col·loquialment alguns polítics locals. És a dir, es rep a l'ajuntament un promotor o una empresa interessats a tirar endavant un projecte urbanístic important, se l'escolta amb atenció i tot seguit se li comenta amablement que si vol que el seu projecte arribi a bon port, doncs que no estaria malament que, de passada, s'ajudés el municipi. Com? De moltes maneres: arreglant una plaça propera o construint aquell aparcament que fa tanta falta o, fins i tot, contribuint a patrocinar l'equip de bàsquet, que sempre té problemes per arribar a finals de mes. Que tiri la primera pedra l'Ajuntament que no va aprofitar-se de la seva situació de força, sobretot si calia abans modificar alguna normativa urbanística, per collar de manera semblant promotors urbanístics o, fins i tot, algun particular. No voldríem pas ara treure ferro a les greus acusacions que recauen ara mateix sobre alguns càrrecs municipals –com els de Lloret de Mar– per actuacions similars, però sí que cal deixar constància que, coincidint amb la bombolla immobiliària, i abans, molts ajuntaments no dubtaven ni un moment a l'hora de negociar amb aquells als qui podien estirar alguna plusvàlua del seu negoci. Una altra qüestió és que part d'aquests diners anessin a alguna butxaca particular, la qual cosa, vist el que hem vist els últims temps, no es pot descartar de cap manera. En tot cas, és evident que la crisi ha deixat en evidència pràctiques polítiques que s'havien normalitzat però que, vistes amb la lupa de l'estricta legalitat que hauria de presidir tota actuació democràtica, són, més aviat i, per dir-ho suaument, carn de sumari judicial. Amb els imputats de torn, és clar.