I ara, l'espionatge
Amb vista a la projecció catalana exterior i fins i tot la interior només calia que a Catalunya es practiqués l'espionatge.... Tot va començar que érem garrepes, insolidaris, corruptes... i ara, espies.
Serà difícil sortir de dubtes en l'afer Jordi Pujol Ferrusola, la seva exparella, en José Zaragoza, la Sánchez-Camacho, els entorns dels socialistes, dels populars, dels convergents, dels bitllets de cinc-cents euros, les anades i vingudes a Andorra, els micròfons amagats en un ram de flors en un concorregut restaurant de Barcelona, que té de clients membres de la classe política gràcies al fet que disposen de menjadors privats i els polítics confien que no seran vistos ni escoltats i que fins i tot podran xafardejar.
Un afer en el qual hi ha molts elements barrejats que fan que es faci molt complicat esbrinar la veritat de tot plegat. Una veritat que hauria d'investigar la justícia en el cas que sigui capaç de posar-los, a tots, a la mateixa taula i fent un cara a cara.
Tal com van les informacions és possible que l'afer acabi tard o d'hora a les mans dels periodistes de la informació del cor. No es pot descartar que acabem veient la representació teatralitzada dels fets en directe i en hora de màxima audiència. L'afer pot acabar també com el rosari de l'aurora. Oblidat, enmig d'altres maldecaps i d'altres prioritats.
El panorama actual no està per a confusions. La corrupció ha entrat a l'agenda de la política catalana i ha deixat un espai limitat fins i tot al debat sobiranista que s'intuïa que podia ser prioritari en aquesta legislatura. Per moltes cimeres que es facin d'institucions de control, lleis de transparència, lleis electorals en aquest convuls període, ara mateix la sensació generalitzada és que no n'hi ha un pam de net.
D'aquí a pocs dies sortirà una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que indicarà la intenció de vot dels catalans quan han passat tres mesos des de les passades eleccions del 25-N. Tot indica que CiU, el PSC i el PP baixaran. ICV-EUiA es mantindrà en el mateix nivell. Pujarà lleugerament ERC i van a l'alça els partits minoritaris, Ciutadans i la CUP. És a dir, reculen els partits convencionals. Van amunt els partits nous que poden oferir mes novetats i per alguns més frescor en el debat polític.
Les enquestes són només un termòmetre. Però ara mateix poden ser un clar indicador per explicar que augmenta el desencant amb els partits més establerts i que fins ara han estat més consolidats, sense saber que podrien oferir els altres en cas que assolissin més poder...
