Paraula de gitano?

Sempre he sospitat que els directius de la televisió no deuen mirar els programes que emeten les seves cadenes. Tampoc se'ls deuen mirar gaire els periodistes. Sembla que les tapes dels seus cubells d'escombraries no tanquen i els que podrien ser grans mitjans de comunicació i cultura esdevenen abocadors de detritus. L'últim i més vergonyós és el tractament que Cuatro fa del poble gitano. Cansat dels tòpics sobre aquesta raça, pensava ingènuament que el programa Palabra de gitano tindria un enfocament seriós, no exclusivament folklòric, però em vaig equivocar. Els primers ja entren en el tema de la virginitat de les noies i les relacions entre els joves que es prometen. Tot plegat fa tuf de sensacionalisme i, com sempre, es queda a la superfície, en la banalitat.

Es poden dir moltes coses dels gitanos. A la península, després de l'expulsió de musulmans, jueus i moriscos, els catòlics pràcticament es van quedar sols. Només els gitanos, els soferts gitanos, van haver de suportar la persecució i la ignomínia. Per molts motius són interessants les aproximacions als nostres veïns. Quan una televisió l'afronta, sempre han de fer-ho amb lectures esbiaixades d'aspectes privats, que haurien de quedar en un segon terme.

En la seva penosa trajectòria, Cuatro s'ha distingit per programes porqueria encoberts darrere d'un suposat periodisme de carrer, amb reporters intrèpids i notícies d'impacte. Sota aquesta pàtina ho realitzen tot. I aquesta vegada ha tocat patir les conseqüències a un dels grans desconeguts del país. En comptes de divulgar valors que ens podrien servir de referència per apreciar-los, han preferit apostar per l'escàndol fàcil i les conductes estranyes i irrellevants. Paraula de gitano? Ni de broma. La paraula d'un gitano no es pot qüestionar en programes d'aquesta índole. Nova oportunitat perduda.