L'espectacle ha començat

Els resultats del darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió confirmen que per més que els poders fàctics a Catalunya i Espanya s'entestin a desviar el focus cap a d'altres assumptes, l'aspiració de llibertat de la majoria del poble català roman intacta.

Sabem que el marge d'error d'aquests sondejos demoscòpics és molt elevat, però hom pot advertir que l'independentisme ha esdevingut hegemònic en la societat catalana, que els partits partidaris del dret a decidir augmenten i consoliden la seva majoria i que els partits unionistes retrocedeixen.

Espanya, un estat que veu la seva integritat territorial amenaçada, ha desplegat la seva artilleria pesant per fer-hi front. No es tracta de tancs ni canons, sinó d'un desplegament formidable d'agents d'intel·ligència, una intoxicació informativa molt estudiada, una disminució de competències en àmbits sensibles com l'educació, el comerç o les relacions exteriors, i una asfíxia financera lenta però sostinguda.

Preparem-nos, perquè l'espectacle no ha fet més que començar. No ens estranyem si un dia d'aquests un mitjà revela la vinculació d'un jugador del Barça amb la matança de Texas. La setmana passada va ser especialment intensa. Rajoy reiterant que està disposat a dialogar, sempre que sigui del que ell vol i sempre que no es vulgui canviar res. Els dos partits hegemònics a Espanya ens proposen reformar una Constitució que en els seus aspectes centrals és senzillament irreformable. Rubalcaba descobreix la sopa d'all i diu que el Constitucional va fer mal en reduir l'Estatut a paper mullat, però oblida que l'advocacia de l'Estat, seguint les instruccions del govern Zapatero, va promoure i va aplaudir la massacre jurídica.

Per arrodonir la festa, descobrim que el Partit dels Socialistes de Catalunya ha fet evolucionar el seu ideari cap a un concepte nou que podríem definir com a federalisme monàrquic. Riu-te'n del comunisme hereditari de Corea del Nord! El socialisme català ha decidit que no només és unionista sinó que és monàrquic. Encara confio en una rebel·lió de les bases. I això val per a tots els partits. El poble té clar que el procés no té marxa enrere, i si els líders no donen la talla, senzillament els canviarà per d'altres.