Esclat religiós

La primavera encara no ha arribat, però el papa Benet XVI ha fet esclatar el tema religiós, només pronunciant unes poques paraules. La veritat és que ens ha agafat a tots per sorpresa. No recordo haver rebut cap escrit o correu sobre el tractament que pugui fer el diari del tema religiós. Ni a favor ni en contra. Més aviat s'ha respirat una gran indiferència. Hi va haver una època d'esplendor, que fou quan Joan XXIII va convocar el Concili Vaticà II. En aquell temps encara hi havia inquietud, la gent més o menys assistia a les cerimònies religioses, segurament perquè la nostra societat estava molt tancada i no hi havia els mitjans que tenim avui dia, amb internet, el mòbil, la gran oferta televisiva. Els anys seixanta encara s'organitzaven aplecs, es feien actes religiosos multitudinaris, i els capellans i els bisbes tenien encara un cert predicament.

Quan ja havia començat la crisi, heus aquí que el gran papa Joan –jo diria que, aquest sí, portat per l'esperit– va convocar el Concili Vaticà II. Tothom veia que s'havia arribat a un final d'etapa i va renéixer la il·lusió. El Concili ho canviaria tot, segons deia la gent, fora d'actes carques, fomentats pel franquisme. Començava una nova etapa, en la qual molts hi vam creure. Portes obertes era el lema. Però tot plegat va durar poc. Les forces vives vaticanes es van acollonir i van començar a tancar portes i finestres. Hi havia el perill de constipats. Al cap d'uns anys, lamentablement, l'Església catòlica es va tornar a tancar en si mateixa, va començar a condemnar teòlegs que volien donar respostes als problemes dels homes i les dones d'avui, la teologia de l'alliberament va ser condemnada sense embuts pel Sant Ofici, i grans teòlegs que podien ajudar a fer una església nova van ser obligats a callar, encara que, per sort, molts van obeir la veu de la seva consciència i han anat escrivint obres que han ajudat molta gent a no perdre el camí.

On és la doctrina del Concili?, s'ha anat preguntant molta gent, que no havia perdut l'esperança. I s'ha tornat als primers segles de l'Església, amb el que els vaticanistes en diuen doctrina sòlida. I hem tornat en una època en la qual l'Església no ha pintat res; bé, sí, s'ha tornat a la doctrina dels Rouco, al res del rosari, les novenes i les oracions de tota la vida. Durant aquest temps, l'Església pràcticament no ha aparegut als mitjans de comunicació. Ni en positiu ni en negatiu. El defensor no ha tingut cap feina en aquest tema. Però heus aquí que, de cop, el papa Benet XVI es despenja un dia i anuncia amb tota solemnitat que es jubila, que ja en té prou. I, de cop, al defensor se li ha girat feina per parar un tren. El tema religiós passa al primer terme de l'actualitat, gairebé al mateix nivell que el casos de corrupció. La gent m'ho comenta, m'envia correus. De cop s'ha creat la curiositat. He seguit el tractament que n'ha fet el nostre diari, i crec que s'ha tractat amb seriositat. S'han buscat opinions de gent que coneix el tema, s'han contrastat punts de vista i no s'ha caigut –almenys ho crec– en alarmismes de qualsevol mena. S'ha de reconèixer que ens hem trobat davant d'un fet que ens ha agafat a tots de sorpresa. No és habitual que un papa dimiteixi. D'aquí al dia que es proclami el nou papa, es faran tota mena d'especulacions, i això és molt lògic. El papa no ha dit per què plega, bé, ha donat a entendre que ha acabat els torrons, cosa prou lògica, tenint en compte el seu estat de salut i l'edat. Però hi ha més. L'opinió general és que aquest papa és intel·ligent i, per tant, és possible que hagi pensat que un cop de timó podria obrir noves perspectives a l'Església. Però, d'altra banda, sabem que la cúria romana és una llosa duríssima, que ningú no la pot ni tan sols remenar una mica. Estic segur que Benet XVI ho va intentar i ha fracassat en l'intent. Per això deu pensar que ell ja ha fet el que havia de fer. Podem assegurar que el tema de l'Església catòlica ocuparà planes i planes des d'aquesta setmana fins que surti la fumata blanca del Vaticà. I després. Es faran tota mena d 'especulacions, els cardenals passaran tots per un sedàs i estic segur que serà difícil trobar-ne un que estigui net de tota culpa. Sens dubte serà la primera vegada que els mitjans digitals hi jugaran un gran paper. De fet, ja hi estan jugant.