Stalingrad

La setmana passada ERC va superar CiU en intenció directa de vot per primera vegada en una enquesta de CEO. No em costa d'imaginar-me el rosari de secretes satisfaccions i de temors que la notícia haurà causat en les diverses faccions de l'independentisme i de l'unionisme. Madrid i Barcelona són avui dos mercenaris jugant a la ruleta russa davant d'un tros de formatge. Si llegeixen Karl Krauss, el gran escriptor de la Viena fin-de-siècle que va veure, sense poder-hi fer res, com l'imperi austrohongarès s'ensorrava atrapat en les seves pròpies mentides, quedaran impressionats amb les similituds que té el nostre tràgic carnaval. La barreja de democràcia i de prosperitat ha desbordat el sistema moral del catalanisme i de l'espanyolisme, que sempre han estat dues cares d'una mateixa moneda, i si no surt algú immune al verí retòric i el sistema de dependències que l'Estat ha generat després de 300 anys anirem de cap a la catàstrofe una altra vegada. En realitat, importa poc si ERC o CiU tenen més o menys intenció de vot. L'única cosa que importa és resoldre el tort que 1714 va provocar a Espanya i a Europa per evitar que Espanya i Europa ens tornin a caure a sobre. Mas i Junqueras no se'n sortiran l'un sense l'altre. Passi el que passi el panorama polític que ve serà tan diferent de l'actual que preocupar-se per les enquestes és com patir pel lloro dissecat quan se't crema la casa. El ressorgiment de Catalunya ha despertat tots els fantasmes creats pel frankenstein espanyol. Ara el perill és que la por, que té formes molt diverses, se'ns mengi com d'altres vegades. Compte amb allargar la convocatòria del referèndum amb càlculs sofisticats. Si hem arribat fins aquí ha sigut perquè hem agafat el monstre per sorpresa. El general Prim, la Lliga de Cambó i l'ERC de Companys els va destruir l'excés de sofisticació. Rússia ha resistit totes les invasions gràcies al seu fabulós hivern. L'hivern, a Espanya, sempre és moral. Quan s'hagin destruït tots els valors ja no hi haurà res a fer.