Opinió

La falsedat com a misteri

El valor semàntic de l'adjectiu fals avui està envoltat d'una aurèola de misteri [...] i la societat està marejada
i decebuda
per les penques
del bestiari polític

En els exàmens de català de Política Lingüística hi ha un exer­cici de com­prensió lec­tora, és a dir, que després de lle­gir un arti­cle d'opinió, per exem­ple, l'estu­di­ant es troba vuit afir­ma­ci­ons que ha de mar­car com a ver­ta­de­res o fal­ses. Aques­tes fra­ses expres­sen una idea que s'ajusta a la que hi ha en el text de l'arti­cle (i, per tant, és ver­ta­dera) o, per con­tra, la idea és del tot opo­sada (i, per tant, és falsa). És pro­ba­ble que sigui l'únic lloc on el con­cepte de fal­se­dat se cenyeixi al sig­ni­fi­cat que té en els dic­ci­o­na­ris. Una de les accep­ci­ons és “que pren l'apa­rença d'una cosa per tal d'enga­nyar”.

Quan un polític ens diu que un acte tan freqüent últi­ma­ment com cobrar en negre és fals, ¿què vol dir exac­ta­ment? ¿Quin sig­ni­fi­cat té l'adjec­tiu fals? ¿Ens està negant que aquell acte que ha comès no és cert, que no és real? ¿O bé està jugant amb l'ambigüitat de cer­tes decla­ra­ci­ons? Vull dir, per exem­ple, que és “fals” que cobri en negre men­tre el jutge no dicti la vera­ci­tat d'aquests actes, i és que davant l'opinió pública no interessa avançar-se a cer­tes decla­ra­ci­ons que pro­vo­quen ver­go­nya i sobre­tot pèrdua de vots.

El con­cepte de fals o veri­tat també es pot reflec­tir en els noms amb què es bate­gen els casos de “pre­sumpta” cor­rupció, perquè n'hi ha alguns real­ment sig­ni­fi­ca­tius. Així tenim el cas de l'alcalde de Sant Hilari Sacalm i el nom de l'ope­ració, Manga, un nom que pot ser pre­mo­ni­tori si es demos­tren final­ment els fets. ¿Quin cri­teri se segueix per deno­mi­nar les diver­ses ope­ra­ci­ons poli­ci­als? Actu­al­ment, tenim noms com­pro­me­sos i també en tenim de casu­als.

Fixem-nos, però, que hi ha casos que excel·lei­xen en enginy o en cre­a­ti­vi­tat, com és el cas Gürtel i el pre­sumpte finançament il·legal del PP, perquè el prin­ci­pal res­pon­sa­ble de la trama es diu pre­ci­sa­ment Fran­cisco Cor­rea, i cor­retja és jus­ta­ment el que vol dir “Gürtel” en ale­many. Hi ha noms d'ope­ra­ci­ons que sem­blen més dig­nes de difusió pública, si més no per a l'impu­tat, ja que no el com­pro­me­ten, com és el cas del nom de Clo­tilde per bate­jar el cas de la màfia russa a Llo­ret de Mar i els supo­sats delic­tes de cor­rupció urbanística. Clo­tilde és un nom femení d'ori­gen germànic, Chlod­hilde, com­post de hluot ‘glòria' i hild ‘bata­lla', i que vol dir bata­lla glo­ri­osa o la que lluita amb glòria. O bé les ope­ra­ci­ons que fan els Mos­sos per Nadal amb el nom de Grèvol, i que té l'objec­tiu d'evi­tar els delic­tes. El nom d'una de les plan­tes típiques de Nadal genera con­fiança en les actu­a­ci­ons dels cos­sos de segu­re­tat.

Sigui com sigui, el cas és que ens tro­bem una altra vegada en la dico­to­mia de veri­tat o fal­se­dat, en si el nom en qüestió és un reflex de la capa­ci­tat inex­hau­ri­ble dels humans de caure en l'engany, la trampa, la fal­se­dat o bé podem con­ser­var un bri d'espe­rança en les comp­tadíssi­mes per­so­nes que encara no han cor­rom­put el sig­ni­fi­cat de l'hones­te­dat ni tam­poc el de la veri­tat.

Veri­tat o fals, el nom diuen que no fa la cosa, i el valor semàntic de l'adjec­tiu fals avui dia està envol­tat d'una aurèola de mis­teri, perquè mal­grat el cúmul de pro­ves publi­ca­des, no sabem si ver­ta­de­res o fal­ses tam­poc, ens tro­bem també que les decla­ra­ci­ons que des­men­tei­xen acu­sa­ci­ons l'únic que fan és cor­rom­pre els sig­ni­fi­cats matei­xos del que és fals i és veri­tat, i la soci­e­tat queda més que mare­jada i dece­buda per les pen­ques del bes­ti­ari polític. ¿Fem apos­tes per quants en veu­rem fent pas­ses en fals?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.