Queda feina

Després de la manifestació de l'11 de setembre diaris d'arreu del món van parlar del procés polític català. De fet el ressò va ser tan massiu que ens va semblar, per dir-ho gràficament, que ja érem com escocesos. Vull dir que igual que arreu del món tothom sap que un escocès no és un anglès, semblava que a partir de la manifestació tothom entengués que un català no és un espanyol.

Però no. Sembla que no anem prou bé encara i que ens queda molta feina. Aquesta setmana Barcelona ha estat agradablement envaïda per una legió d'executius i periodistes arribats d'arreu del món per a participar en el Mobile World Congress i parlant amb ells, entrevistant-los i observant les seues reaccions ha quedat clar que això de Catalunya encara sona massa poc.

És cert que hi ha una diferència essencial i apreciable. Abans ningú no sabia res i ara podem afirmar que hi ha dues categories diferents de coneixement. Que és un avanç. Hi ha qui continua sense saber-ne res –vaig veure, per exemple, un home que afirmava amb rotunditat que Catalunya era una parada de metro, que què li anaven a dir a ell! I hi ha qui sap alguna cosa. La diferència és que ara aquelles persones que saben alguna cosa en realitat ja en saben moltes: saben que hi ha un conflicte entre Catalunya i Espanya i saben que busquem la independència. Déu n'hi do!

No cal que ens espantem més del que cal, però. La majoria dels lectors d'aquest diari tampoc no sabríem situar en un mapa mut Botswana i si ens sona és en tot cas pels seus simpàtics elefants. Supose que Kiribati encara és més difícil d'identificar tot i ser un país amb bandera a l'ONU. O Surinam, per canviar de continent. I així tants i tants noms que passen algun cop, fugisserament, per les nostres orelles.

En qualsevol cas no deixa de resultar sorprenent que una persona passe quatre dies a Barcelona i no s'adone que viu a Catalunya. És possible que siga molt despistada i pràcticament no haja eixit de la fira, que és un ecosistema ben peculiar. Però alguna cosa tampoc no devem estar fent bé del tot, nosaltres, no?