Referèndum a Alsàcia
França, que té un dels estats més centralistes d'Europa, viurà l'experiència de la celebració d'un referèndum a Alsàcia, la regió històricament més castigada de l'hexàgon francès. El proper dia 7 d'abril els alsacians, convocats per un decret ministerial del 5 de febrer, podran respondre a la pregunta Aprova el projecte de creació, a Alsàcia, d'una col·lectivitat territorial d'Alsàcia, per la fusió del Consell Regional d'Alsàcia, del Consell General del Baix Rin i del Consell General de l'Alt Rin, de conformitat amb els principis d'organització que s'anuncien en l'annex?. I segueixen tres pàgines que emmarquen el projecte. Perquè el referèndum sigui vinculant hi haurà d'haver una participació del 25% del cens en cada un dels dos departaments (l'Alt Rin i el Baix Rin), i el sí o el no hauran d'obtenir el 50% del vot departamental emès. Les enquestes mostren una estimació de vot favorable al sí.
La Col·lectivitat comprendrà l'Assemblea d'Alsàcia, organisme deliberatiu amb la seu a Estrasburg, i el consell executiu, instal·lat a Colmar, que executarà les decisions de l'Assemblea i en prepararà els projectes de deliberació. Les direccions administratives es repartiran entre Colmar i Mülhausen. No està clara la separació de poders entre l'Assemblea i el consell o govern, i els membres de l'Assemblea no són del tot diputats ni els del consell del tot ministres, però, com assenyala un editorial del diari l'Alsace, “s'hi assemblen prou”.
Les competències de la col·lectivitat seran les que procedeixen dels ens fusionats, les que rebin per la llei de descentralització de l'estat a favor de les regions i les que es preveuen en el projecte de col·lectivitat, si prosperen. En síntesi, Alsàcia augmentarà o millorarà competències, particularment, en cooperació fronterera, economia i innovació, formació professional i educació, cultura i patrimoni, habitatge i hàbitat, llengües i cultura regionals. Sembla poc i de contingut incert ( tot quedarà lluny de l'Estatut de Catalunya), però unes competències ajudaran a preservar el que resta de la singularitat alsaciana i d'altres a reforçar la posició estratègica d'Alsàcia de cara al land alemany de Baden-Württemberg i al cantó suís de Basilea.
Inicialment, el projecte va ser concebut pels seus promotors –la dreta política alsaciana, els ecologistes, part dels socialistes, independents autonomistes i sectors de la societat civil-–com una unió administrativa en el marc de la nova política de descentralització regional de l'estat i amb la finalitat de guanyar eficàcia, proximitat, una mena d'autonomia fiscal i, de retop, un cert alsacianisme. Però com era previsible, la iniciativa i el referèndum s'han polititzat. Alsàcia no és una regió neutra de França. La història l'ha marcada profundament: territori germànic al llarg de mil anys ha estat la poma de la discòrdia i sovint el camp de batalla i de confrontació lingüística, cultural i religiosa entre França i Alemanya. Només cal recordar que en setanta-cinc anys Alsàcia ha canviat quatre vegades de nacionalitat: francesa abans de 1870, alemanya entre 1870 i 1918, francesa de 1918 a 1940, alemanya de 1940 a 1945 i novament francesa el 1945 . I cada canvi amb la seva repressió.
El partidaris del sí invoquen amb mesura l'objectiu d'una Alsàcia forta i unida; els adversaris radicals de la col·lectivitat no s'estan de denunciar ocultes ambicions del projecte, que segons ells portaria a la fragmentació de la República, una i indivisible d'acord amb la Constitució francesa. Es dolen especialment de la supressió dels departaments i del prefecte, encarnació territorial del poder de la República. Els arguments dels centralistes s'assemblen arreu, i les dificultats per trobar un punt d'equilibri entre el vell estat i les noves aspiracions d'autogovern dels territoris singulars, també.
