Corredor Madriderrani

Sí senyor, de València a Barcelona passant per Madrid, Guadalajara i Saragossa. Saltant-se Tarragona i Castelló, que no són ciutats o no són mediterrànies o no són res de res, perquè el projecte de corredor mediterrani que va ensenyar fa uns dies el Ministerio de Fomento dibuixava un traçat surrealista. El Periódico ho va il·lustrar amb molta gràcia, amb dos mapes que mostraven dues estructures ferroviàries europees diferenciades en el tram espanyol. En la primera el corredor anava des d'Algesires fins a la ratlla de França seguint tota la costa peninsular, i en la segona feia una giragonsa estranya que passava per Madrid. El millor eren els peus de cada gràfic: “Proposta lògica d'una ment humana” i “Proposta del govern del Reino de España”.

El ministerio nega que aquest sigui el projecte definitiu, però n'ha ensenyat la punteta i això va a missa. Es diu “de Fomento” perquè fomenta una capitalitat rampant en forma de terminals d'aeroport elefantíaques i d'una xarxa radial que apunta, tota, a la Puerta del Sol. Fa uns anys va construir una autovia gratuïta que enllaçava Madrid amb València, la qual cosa permet als madrilenys anar a la platja per la via més ràpida, però també, i sobretot, acostar els valencians a l'espanyolitat sana. Si volen anar a la tòxica i imperialista Barcelona, que paguin peatges, un darrere l'altre.

L'ordinador se'm rebel·la, em diu que, si Madrid és una ciutat mediterrània, els castellers són de Móstoles. Però jo el faig callar, no sap que Madrid és “puerto de España” i que fer-hi passar un corredor ferroviari anomenat mediterrani és només un primer pas. El segon serà un canal que uneixi la meseta amb el mar, una faraònica obra pública que enllaci el Manzanares amb el Túria. Un canal molt castís i navegable, és clar, perquè la capital ho és també de la Real Federación Española de Vela, que té la seu al carrer Luis de Salazar 9, 28002 Madrid.