Diàleg

Cada cop que des del govern, amb veu més o menys alta, s'insinua la voluntat de diàleg amb l'executiu de Rajoy, salten les alarmes. Com si el diàleg comportés, per força, haver de renunciar a alguna cosa. Qui ho diu, això? Si un conseller parla de dialogar amb Madrid, del que està parlant és, en definitiva, de calés. De recuperar allò que és nostre, allò que ens pertoca per dret segons l'Estatut. Res més. No he sentit ningú que hagi parlat de renunciar al dret a decidir. Almenys fins ahir. Els que posen condicions són aquells que seuen a l'altra banda de la taula. Els que, mal que ens pesi, tenen la paella pel mànec i ens estan ofegant financerament i políticament. I, ara per ara, s'ha demostrat que dos no parlen si un no vol.