Pantocràtor

A l'església romànica de Sant Climent de Taüll acaben de retirar aquests dies la còpia del Pantocràtor que havien col·locat als anys seixanta i que començava a tenir esquerdes. En lloc de la còpia pintada sobre una escaiola, un sistema de focus de tecnologia en 3D projectarà sobre els murs de l'absis la imatge original de l'obra que es troba a Barcelona, lluny de la vall de Boí, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). No hi haurà a Taüll cap Pantocràtor físic, sinó unes parets buides. Però els tècnics del Departament de Cultura asseguren que les dimensions, la il·luminació i la sensació de textura de la imatge projectada seran tan reals com si l'original hi fos de cos present.

El canvi va d'acord amb els temps que vivim. Durant uns anys ens vam creure que érem gairebé rics i que podíem pagar hipoteques cares i viatges a Nova York, però quan l'economia va començar a esquerdar-se vam descobrir que els nostres diners no eren més que una còpia d'escaiola i els originals, els de debò, es trobaven lluny del nostre abast i de l'abast dels nostres polítics, a la borsa de Frankfurt o més lluny encara. Per sort l'alta tecnologia projecta una mica de normalitat i només així s'explica que resistim esquerdes tan profundes com un 50% d'atur juvenil i desenes de desnonaments diaris sense que tota l'estructura s'enfonsi.

Ja veurem si a Taüll el sistema funciona igual de bé. Serà a partir de l'estiu. Si la promesa dels tècnics es compleix, el contemplarem amb el mateix realisme i definició que els catalans del dur segle XII. Tan real, que amb imaginació gairebé el sentirem murmurar alguna cosa en llatí i podrem fer-nos càrrec de la profunda impressió que devia produir, als catalans de l'època, la mirada severa, directa i majestàtica del Pantocràtor romànic, convidant a sortir al fred de la vall i a la duresa de les muntanyes de la Ribagorça amb un renovat esperit de resistència: Dubiis ne defice rebus. O el que és el mateix: no abandonis en les situacions adverses.