Els FILS D'ARIADNA
Insensibilitat
La suma encadenada d'escàndols polítics i de corrupció pot haver-nos conduït a un estat de completa insensibilitat. ¿La Casa del Rei ha pagat amb diner públic les obres de reforma d'una finca de la princesa Corinna? Possible. ¿El procés de difamació contra Artur Mas segueix sense ser investigat i jutjat? Del tot esperable. Josep Lluís Núñez, amb sentència ferma de sis anys de presó per estafa a Hisenda i delicte de suborn, es glorifica per escenaris públics mentre una dona que va robar aliments bàsics en un supermercat per poder alimentar el seu fill de tres mesos està a punt d'entrar a la presó. Déjà vu. Bárcenas denuncia el PP per “acomiadament improcedent i maltractament laboral”. El PP denuncia el diari El País per haver publicat els papers del cas Bárcenas. Alícia Sánchez-Camacho intenta dissimular la seva condició de botxí tot fent-se passar per víctima en el cas de les escoltes de la conversa amb María Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola. Previsible. La policia confisca el material de l'agència d'espies Método 3 perquè tot aquest gavadal de documentació que ompliria tres furgonetes no pugui ser filtrat públicament. No em facin riure que em vénen agulletes a la zona abdominal. Un general de l'exèrcit amenaça Catalunya amb una solució a la Sèrbia. Ni piu. El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce, en comptes de complir la seva feina d'instruir rigorosament una causa i preservar la presumpció d'innocència, surt a un programa televisiu i comença a difondre dades incriminatòries contra la família Pujol Ferrusola. No passa res. El fiscal general de Catalunya, Rodríguez Sol, és induït a dimitir per la seva opinió favorable al dret a decidir. No passa res. Gallardón, extravagant lector de Montesquieu, diu que la limitació de la llibertat d'expressió dels fiscals és per garantir la seva independència (quina llàstima que aquest criteri no hagi prevalgut en els casos de Jiménez Villarejo, Garzón o José María Mena, per a qui “el català només servia per parlar amb els pagesos de la Garrotxa”).
Hem superat el llindar de la sensibilitat. Fins al punt que un nou escàndol o una nova degradació ja no necessàriament suposaran un dolor més gran o una consciència més afinada. La degeneració és tan colossal i les regles del joc poden ser tan arbitràries i opaques que s'ha trencat tot pacte de confiança social, tota solució de credibilitat amb la norma. Estem en l'estadi putrefacte de la postpolítica, espai abonat a la barbàrie.