‘Drones' i moralitat

Ètica, moral, moralitat... En llenguatge planer es confonen, en la cosmovisió general, també. No obstant, els estudiosos determinen que l'ètica és la filosofia de la moral, mentre que aquesta, com la moralitat, refereix a la conducta, bona o dolenta, si bé amb nítida propugnació de la bondat.

Esdevé que les estructures socials, junt amb les creences religioses, generen uns tipus de moral i unes regles, però alhora val a dir que existeixen uns valors fonamentals qualificables d'universals. Per exemple, els principis de lleialtat, d'amor al proïsme, i en sentit negatiu, el rebuig de la traïció. Amb tot, és cert que els invents, els objectes nous canvien els costums, la forma de treballar i de relacionar-se, i s'entén que la moral es va adaptant a les noves condicions. Així és en alguns trets de la moral, però no en els essencials. La murmuració i la calúmnia es tenen per execrables tant si es fan de viva veu, per carta o a través del Gossip cibernètic.

La cultura occidental ha assumit valors morals decisius com ara l'abolició de l'esclavatge (massa tard, cal dir-ho), els drets de les dones com a éssers parions als homes, la llibertat de pensament i de creences (hi ha parts del món on no s'accepten diferències en la fe, en tenim proves fefaents i sagnants). Sembla que tals característiques atorguen a la nostra societat una supremacia moral, i en alguns punts val a considerar que és així, llàstima que en altres la complaença s'ensorra per complet.

Tal és el cas dels drones, avions mortífers que llancen bombes sense tripulació, com uns robots. Els EUA en són els reis, i han aconseguit aniquilar l'enemic sense posar en perill llurs aviadors. Ara, la seva força aèria s'asseu davant d'un ordinador i envia projectils. Podria enviar menjar, llavors, medecines, però no ho fa. La superioritat és només material, no moral. I alguna cosa haurà de dir l'ètica sobre un ordre moral nou que cal exigir, un ordre que abomini dels drones com ho ha fet d'altres immoralitats.