Amics

Imagini's vostè que té uns amics, uns amics que ho són sobretot perquè es coneixen de tota la vida, d'aquells que han crescut plegats no pas perquè ho demanessin sinó perquè resulta que eren veïns. S'han vist créixer, es coneixen totes les misèries i ara ja s'han fet grans. I un dia queden per sopar. Han quedat a final d'any, que és una bona data. Però resulta que ells li truquen i li diuen no se què d'un imprevist. I ho ajornen. Arriba un altre any i resulta que també ho han d'ajornar. Al gener també havien quedat, però tampoc no va poder ser. I semblava que per Setmana Santa, finalment, podrien quedar. Però no. Tampoc, perquè ells –sempre són ells– estan molt enfeinats. Ara, amb el bon temps, han quedat pel 15 de juliol. I vostès ja ho tenen tot a punt. Però ja ho veurem. Uns diuen que ja està fet i uns altres que no hem de tenir pressa, que podríem quedar a l'agost o a la tardor. Jo crec que uns amics així ni vostès ni jo no els aguantaríem, que els acabaríem engegant a pastar fang per més gros que fos el pastís que portin per postres. I si el senyor Finançament i senyora no vénen, que no vinguin, que jo ja en tinc la pipa plena.