Vacances a casa

Sembla mentida que encara no fa ni mitja dècada una setmana com la que comencem avui o, estirant al màxim el període de vacances, divendres passat a la tarda, era una autèntica desbandada a veure qui anava més lluny i qui hi anava més dies. Qui ens ha vist i qui ens veu. De tot aquell desfici viatger per a la gran majoria n'han quedat uns quants àlbums de fotografies (o ni això, ara tot es descarrega a l'ordinador), uns records gratificants i una certa nostàlgia per un passat que va ser millor. Millor?

Avui, dilluns, són menys els que tenen sort de començar les vacances perquè, senzillament, molts han perdut la feina. D'altres, com que encara la conserven, miren d'aprofitar-la al màxim, i molts dels que les han començat avui probablement optaran per alguna excursió més modesta pels voltants.

Aquí és on hi ha l'error. Una cosa és anar curts d'armilla i l'altra sostenir que quedar-se a casa és una mala elecció. Hi ha milions de ciutadans d'arreu del món que paguen uns bons calerons per venir a raure als nostres hotels, càmpings, apartaments, cases de colònies; o fan turisme rural, i naveguen, esquien o caminen per la muntanya, per la platja, pels camins de ronda, pels parcs, jardins, museus i vies comercials. Mireu si n'hi ha, de camp (i ciutats) per córrer en aquest petit país que si encara conserva algun batec econòmic potent és en el sector turístic. No caiguem en el desànim i gaudim d'aquests dies de descans prop de casa. En direm bé tots. El país és fantàstic i els diners, per pocs que en gastem, es quedaran aquí. Ep, i si pot ser, sigueu nets, polits i respectuosos amb l'entorn, que ens costa molt de mantenir.