Informació embargada

L'eco­no­mista San­ti­ago Niño Becerra adver­teix que la Gene­ra­li­tat està a un pas de la sus­pensió de paga­ments. I subrat­lla l'enorme importància d'expo­sar (“al Par­la­ment, als bars, a la Cam­bra de Comerç, al metro, a tot arreu...”) que Cata­lu­nya pateix un dèficit fis­cal que la con­demna irre­mis­si­ble­ment a l'ostra­cisme. “Si es recu­pe­res­sin aquests catorze i setze mil mili­ons d'euros que sur­ten i no tor­nen, Cata­lu­nya tin­dria superàvit i en qua­tre anys ven­ti­la­ria el seu deute públic”, afe­geix l'eco­no­mista.

Així doncs, una vegada més el pro­blema és d'inca­pa­ci­tat infor­ma­tiva. Desen­ga­nyem-nos: a pesar de la con­tundència irre­ba­ti­ble de les xifres, l'espoli fis­cal que pateix Cata­lu­nya encara es resis­teix a cris­tal·lit­zar en plena consciència política en una bona part de la ciu­ta­da­nia. Per què? Com és pos­si­ble? Hi ha dues raons pri­mor­di­als que expli­quen aquest fet. Una és la difi­cul­tat endèmica del cata­la­nisme a l'hora de tra­ves­sar els cer­cles de foc ètnics i de ser capaç de difon­dre el seu diagnòstic més enllà dels àmbits que li són natu­rals. I l'altra és que l'hege­mo­nia (des)infor­ma­tiva i con­train­for­ma­tiva de l'espa­nyo­lisme resulta acla­pa­ra­dora. Hi ha una massa de cata­lans que només rep notícies de Cata­lu­nya a través de les rodes de premsa de Soraya Sáenz de San­ta­maría, a través d'Antena 3 i Tele 5, o a través dels aque­lar­res d'Intere­co­nomía i la COPE. ¿Quina qua­li­tat infor­ma­tiva sobre Cata­lu­nya pot tenir, aquesta part de població? L'espa­nyo­lisme comu­ni­ca­tiu té un poder immens. Posant el focus sobre els alcal­des de Llo­ret i Sant Hilari pot esce­ni­fi­car que Cata­lu­nya és la comu­ni­tat més podrida per la cor­rupció. I pot, de pas­sada, posar sor­dina a les mons­tru­o­ses cor­rup­ci­ons detec­ta­des recent­ment a Madrid i a Anda­lu­sia, que impli­quen tot un sis­tema. La difa­mació con­tra Mas quinze dies abans de les elec­ci­ons –que tants rèdits elec­to­rals devia donar– i el silenci al vol­tant dels milers de cata­lans que viuen a l'estran­ger i que per inex­pli­cats i inex­pli­ca­bles obs­ta­cles de les ambai­xa­des no van poder exer­cir el seu dret a vot en les pas­sa­des elec­ci­ons, són dos capítols més d'aquesta con­tra­pro­gra­mació infor­ma­tiva mate­ri­a­lit­zada a través del silenci. Així, deli­be­ra­da­ment es mutila tota qua­li­tat democràtica. Ja que, si no hi ha pos­si­bi­li­tats equi­ta­ti­ves de difon­dre un diagnòstic o una infor­mació, la soci­e­tat tam­poc no dis­posa de pre­mis­ses polítiques per for­jar les seves deci­si­ons.