La dona que és feliç

La trobo cada matí a primera hora. El cel encara és de color lila i els carrers fan cara de son. Ella va equipada de treballadora municipal i això em fa pensar que deu ocupar-se de la neteja d'aquest racó de ciutat. Dic que l'uniforme em permet fer aquesta deducció perquè, a la dona de la qual us parlo, no l'he vista mai fent allò que presumiblement hauria de fer. Mai. És una dona jove, atlètica, que du el cabell castany recollit en una cua de cavall. Té els ulls grans i riallers i desprèn energia i simpatia. L'he vista asseguda en un banc, fent petar la xerrada amb una dona gran, xinesa, que sol assaborir els primers rajos de sol asseguda, de vegades amb els ulls tancats. La dona que hauria de netejar la zona s'hi acosta, la saluda amb un alegre bon dia! i s'asseu al seu costat. No sé en quin idioma parlen, però es veu que s'entenen prou i de vegades la xinesa deixa anar una rialleta tímida. De vegades també la veig jugant amb els gossos dels veïns que baixen d'hora per esbravar els animals. Fa festes al cocker que salta embogit, llença la pilota al labrador daurat, que surt disparat a buscar-la. Mentrestant ella xerra amb els propietaris, distesament, sovint recolzada a l'estri amb el qual teòricament hauria de recollir els papers de terra. Hi ha alguns homes grans que es troben cada matí i comparteixen un banc mentre enceten un debat sobre política o futbol, tant li fa, la cosa és passar l'estona. Quan la noia que hauria de netejar passa a prop seu, la saluden amb grans escarafalls i ella, no cal dir-ho, s'hi acosta, somriu, els pregunta a tots i cadascun com es troben, si han dormit bé, si ja han esmorzat. I així, un matí darrere l'altre. Em desvio del camí que tenia traçat, m'oblido de l'entrevista que estic escoltant a la ràdio, em quedo embadalida observant l'alegria encomanadissa de la dona que hauria de netejar. Ella s'ha acostumat a veure'm i també em saluda amb un somriure i una inclinació amb el cap. Si jo volgués, si alentís una mica el pas, segur que encetaria una conversa. Potser un dia ho faré. Potser li preguntaré com s'ho fa per estar sempre de bon humor i comunicativa. Penso si es pensarà que, en el fons, li faig retret de no treballar gaire. Al cap i a la fi, els meus impostos deuen anar a parar al servei de neteja, també. Però no hi ha res més lluny de la meva intenció. No li retrec res. Només l'envejo.