Opinió

El timbal

Incomoditat

Controvertit i desigual, el cinema de Bigas Luna en la seva primera etapa en la segona meitat dels setanta té el mèrit d'haver sacsejat ànimes amb la visualització de fantasmes sexuals. Petites o grans perversions que potser a ulls d'ara semblarien molts més quotidianes però que en el moment de la sortida del forat negre del franquisme calia explicar-les, veure-les, crear-hi ficcions: un cinema d'incomoditat personal, de moure's de la butaca o d'estossegades per deslliurar-se d'un cert nerviosisme. Bilbao i Caniche en són un bon exemple, tot i que en aquesta edició l'Imma Merino confirmi l'obsessiu rastre d'una sexualitat masculina dominant. Amb els seus pros i contres, que són molts, Bigas Luna havia de ser-hi. O si no, inventar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.