la columna
Llum en el femer
Fa pocs dies dinant amb un amic ens vàrem plantejar un repte. Creus que hi ha alguna institució que no estigui tacada en més o menys mesura per la corrupció? Mentalment vàrem anar repassant la llista mentre anàvem descartant candidats: la monarquia, el govern central, els autonòmics, els parlaments, els partits polítics, la justícia, els ajuntaments, les diputacions, el consells comarcals, l'Església, els mitjans de comunicació, la sanitat… En tots els capítols vàrem trobar, en menor o major grau, algun exemple sospitós de mala gestió, abús de poder, manipulació de comptes, comissions il·legals, pagaments en negre, tràfic t'influències, evasió fiscal... o delictes tan greus com ara la pederàstia i el tràfic de drogues o de persones. Després de constatar que no hi ha un pam de net, ens ho vàrem deixar córrer, bàsicament per no caure en una depressió de cavall.
I malgrat aquest panorama tan paorós hi ha motius per a l'optimisme. Primer, perquè s'hauria de ser molt ingenu per creure en un món ideal on no hi hagués corrupció. La condició humana incorpora el gen de la cobdícia i l'afany de poder, i la manera com això es manifesti en cada cas representarà la possibilitat o no de traspassar la línea vermella. La segona raó per la qual encara mantinc un alè d'esperança és que, si el més insuportable de la corrupció és que quedi impune, cada dia tenim exemples als diaris, les ràdios i les televisions que ens demostren el contrari. Tampoc sóc tan ingenu per no saber que no hi són tots, que potser només n'enxampen una minoria, que si alguns semblen intocables d'altres són inviolables, que la justícia vola contra els pobres i és un cargol vers els poderosos i que la balança sempre se li desnivella a favor dels rics. Però enmig del femer hi tentineja un punt de llum per convenir que haver mamat llet reial o haver sobreviscut amb empentes i rodolons fa diferències, però no és un salconduit cap a la impunitat. El triomf absolut de la corrupció seria que l'espurna s'apagués del tot. Mentrestant, no està tot perdut.