Or blanc

A les pàgines d'aquest diari llegeixo dos titulars que em fan pensar. L'un diu que segons l'ONU la humanitat es frena perquè en la meitat dels països ja hi ha més morts que naixements. L'altre constata que els bancs d'aliments ja no donen l'abast. I em fa pensar, perquè gràcies a la meva dona he descobert un banc que fa viure les persones. M'explicaré. La majoria de bancs que coneixem empenyen moltes persones a malviure i d'altres persones hem vist com s'han tret la vida perquè no es veien amb cor de poder sobreviure, ofegats pels deutes que van adquirir pels consells d'alguna entitat financera. Per sort, no tots els bancs actuen de la mateixa manera. No tots els bancs miren d'omplir els seus forats amb diners públics per tapar els seus excessos. Hi ha bancs, com el del temps o el dels aliments, el de semen o el de sang que estan més ben vistos perquè faciliten la vida més que no pas la compliquen. Com els deia, fa poc he conegut el banc de llet, de llet materna. La meva dona hi col·labora. Un banc que fa possible que la vida, malgrat tots els mals auguris i pronòstics de les Nacions Unides, no s'aturi.I tot plegat, gràcies a un petit gest. La donació altruista de llet materna permet a moltes criatures viure una vida que difícilment coneixerien si no fos per aquest acte desinteressat i d'amor d'una dona, d'una mare, que voldria que com més mares el fessin, millor, perquè voldria dir que cap nen es quedaria sense llet. Per a la fràgil salut de les criatures prematures, la llet materna és un bé preuat, preciós, perquè ajuda a prevenir infeccions i malalties digestives, però també pel que representa per a la vida d'un nounat que d'una altra manera ho tindria molt complicat per tirar endavant. El que em sorprèn és que, sent la llet tan bona i tenint unes propietats excel·lents per al desenvolupament d'un nadó, el sistema no s'hagi implantat abans. El primer banc de llet materna es va crear el 1900 a Viena, però Catalunya només fa dos anys que el té, amb seu a Barcelona, i amb dotze punts de donació repartits pel territori. Com la sang, cada gota de llet compta, i, a més de ser un aliment, també pot ser un medicament molt valuós que genera gratitud i emoció. No m'estranya que se la consideri or blanc.