A un dirigent europeu
Vostè, que té algun tipus de responsabilitat en la direcció d'algun dels governs de la Unió Europea o en la mateixa UE, ha de saber que quan l'articulista Matthew Parris, del The Times, assenyalava que Catalunya era una bomba només l'encertava en la capacitat destructiva per a Europa que pot tenir un esdeveniment incontrolat a Catalunya, superior a l'efecte de Xipre o el mateix Portugal. En la resta s'equivoca en la diagnosi i en el timing de l'explosió.
Vostè ha de saber que és qüestió de setmanes o pocs mesos que la bomba esclati. I l'esclat no es produirà d'entrada com a conseqüència d'un referèndum secessionista que no haurà tingut temps material de produir-se. L'esclat serà social i tindrà més d'hora que tard conseqüències nacionals. Però unes d'immediates, econòmiques i socials per a Espanya i, per tant, per a Europa. M'explicaré. 1. L'Estat espanyol amb la legislació vigent deu 10.000 m€ al govern de Catalunya. 2. L'Estat espanyol aplica la reducció del dèficit de forma esbiaixada carregant a les autonomies un percentatge superior al que li tocaria de forma equitativa per pesos pressupostaris. Cal que vostès sàpiguen que les autonomies a Espanya gestionen tot el paquet sencer de l'estat del benestar: sanitat, escola, serveis socials, etc. 3. Això vol dir que l'aparell de l'Estat central en comptes d'aprimar-se augmenta de forma relativa el seu pes alliberant-se de mesures restrictives. Que l'Estat espanyol, que domina de forma majoritària els pressupostos públics, gestiona bàsicament grans infraestructures ineficients com la xarxa d'aeroports, els TAV (el primer país del món en termes relatius) i un exèrcit sobredimensionat per a un país que s'ha despertat pobre. A més, el diner públic serveix per tapar els forats oberts per un sistema financer que ha contribuït a una economia immobiliària i ha matat l'economia productiva.
4. Al si de les comunitats autònomes el repartiment dels recursos és totalment desigual. Catalunya té un dèficit fiscal d'un 9% del seu PIB, mentre que la majoria de les 17 autonomies tenen superàvit fiscal que supera en alguns casos el 10% del PIB. Paradoxalment aquestes receptores estructurals pràcticament no tenen problemes de retallades. I a Catalunya l'atur ha arribat al 27% i sanitat i escola estan al límit de l'ensulsiada. 5. Amb aquests condicionants l'Estat espanyol pretén imposar noves retallades que arriben a més de 4.000 m€ aplicant a Catalunya el 0,7% de dèficit imposat pel govern central. En termes relatius molt més greu que la retallada imposada a Xipre o Portugal, amb l'agreujant que Catalunya no té instruments d'estat, un 9% del seu PIB és absorbit per l'Estat centralista i aquest deu a Catalunya 10.000 m€.
Personalitats europees a qui arribi aquest article, sàpiguen que la societat catalana no ha esclatat abans perquè té una esperança de canvi de sistema polític amb la creació d'un estat propi que superi la manca de democràcia i justícia social i la ineficiència de l'espanyol. Aquest procés de separació arbitrat per la UE i pactat amb Espanya permetria engegar un procés de reforma des dels fonaments, d'un Estat espanyol que és un càncer per a la majoria dels seus habitants. Si la UE permet que Espanya sigui l'espoleta de Catalunya passarà que, essent el 20% del PIB espanyol, el 25% dels ingressos de l'Estat, el finançador de l'Espanya subsidiada, la tercera part de l'exportació i el 40% de les exportacions d'alt valor tecnològic i en alguns àmbits de recerca, a les 24 hores de l'esclat de Catalunya, caurà Espanya. I a darrere vindrà la UE. I tots vostès que massa vegades es miren a distància i amb displicència els sacrificis que fan, i que els ha tocat fer en altres moments històrics, als ciutadans de Catalunya.
Per si no em situen, els ho diu qui ha estat durant set anys conseller (ministre en llenguatge internacional) del govern de Catalunya en l'àmbit de la indústria, comerç, turisme i universitats. Estiguin alerta!
