opinió
Desprestigi del municipalisme
Els responsables electes i professionals del municipalisme estem rebent amb indignació les informacions, comentaris i justificacions que s'estan fent a l'entorn de la llei d'Estabilitat Pressupostària, del projecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, proposades pel PP, i de la darrera iniciativa parlamentària d'UPyD.
Les mesures de reforma proposades per ambdues formacions no tenen altra intencionalitat que la de desviar l'atenció de l'opinió pública cap a l'administració local com si en ella radiqués l'origen del desgavell econòmic que pateix l'Estat espanyol. Amb clars objectius centralistes i centralitzadors, no reparen a atribuir, injustament, la pèssima situació econòmica i financera a les comunitats autònomes i als càrrecs electes del món local i ho fan en una mesura que en cap cas es correspon amb la realitat.
Les dades econòmiques ho corroboren i són prou significatives: dels més de 8,000 municipis existents a tot l'Estat, 6.520 tenen un deute inferior al milió d'euros i, si el deute total de les administracions públiques, a fi d'any, era de 884.416 M€, cal que se sàpiga que tan sols un 4,00% correspon a l'administració local en general i només el 3,21%, als ajuntaments. És cert que hi ha ajuntaments amb problemes econòmics, però son els que menys i en cap cas no representen una amenaça per a la recuperació.
Altrament, si a l'Estat hi ha 8.112 municipis i entre els quals podem trobar 5, 10 o, exagerant, 100 o 150 que acumulen problemes seriosos, de gestió o de corrupció, no és just intentar projectar o difuminar cap a la resta una imatge tan negativa. No és de rebut embrutar l'esperit d'entrega amb generositat de la gran majoria per amagar la ineptitud i la falta d'ètica d'uns pocs.
Ajuntaments i diputacions poden i han de millorar. No hi ha dubte. Però, de ben segur, en menor grau que l'administració de l'Estat i, en cap cas, les propostes de renovació no es poden justificar en un suposat estat de corrupció o ineficàcia generalitzat. També calen mesures dràstiques, sí, per a casos concrets. Exemple. El deute de l'Ajuntament de Madrid, a fi d'any, era de 6.347 milions d'euros. Aquesta xifra supera, de llarg, el deute del conjunt dels ajuntaments catalans, incloent-hi Barcelona, 5.100 M€, en total. És evident que volen fer pagar justos per pecadors, sobretot perquè els pecadors són d'ells.
Per actuar de forma ràpida per aturar la imatge de degradació calen mesures ràpides i efectives. Per posar rigor administratiu, allà on falti, n'hi ha prou que Generalitat o Diputació facilitin el servei de secretaris/interventors professionals a tots els municipis. Igualment, per posar ordre on els sous dels electes hagin sortit de mare, només cal donar caràcter de norma legal a les recomanacions que les associacions municipalistes estan donant des de fa anys i, per la meva part i a títol personal, recomanaria que, per recuperar la credibilitat del col·lectiu, als polítics denunciats se'ls faciliti un servei de justícia ràpida i que en el Codi Penal estigui previst com a delicte la utilització fraudulenta de la Justícia, amb la falsa denúncia, com a arma política.
Finalment, l'avantprojecte de la llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local és una amenaça per a la qualitat democràtica de tot el país i s'allunya de les recomanacions i advertiments que el Consell d'Europa ha formulat en aquest sentit i si, a més, la mesura estrella és la de desmantellar els serveis que es presten des del municipi per aventurar-ne la seva gestió a les diputacions, veiem que ens ha de portar al caos i això sense garantir cap estalvi.
Queda clar que en cap cas no hi podem estar d'acord i també que la llei del Municipalisme, la del nostre Estat, hauria de néixer sense aquest errors.