L'impuls dels estats petits

Ja sabem que la prioritat de la ciutadania europea és la sortida de la crisi econòmica i també sabem que, des dels àmbits polítics, es prenen decisions, no sempre encertades, amb l'objectiu de superar aquests anys de recessió econòmica i de patiment social. Però, a Europa també hi ha una crisi política, segurament més evident per la realitat econòmica, que es manifesta en les dificultats de consensuar polítiques unitàries de tots els estats membres. De fet, és massa habitual que els mandataris estatals defensen els seus interessos abans de pensar en l'interès comú d'Europa i així és molt difícil que el món ens vegi com una unitat, fet que ens fa perdre capacitat d'influència i ens treu també capacitat política per defensar l'euro, la moneda de 17 estats membres, davant els mercats i altres agents econòmics i polítics internacionals. Però també hi ha un altre tipus de crisi política en el sí de la UE, que és la voluntat de diferents realitats nacionals, per ser reconegudes dins l'àmbit europeu, per ser un estat dins de la Unió Europea , fet que, des de Brussel·les no s'acaba d'afrontar, expressant que això és un tema intern dels estats membres. És el que anomenem ampliació interna de la UE i, sobre això, va anar la recent VII Jornada de Política Internacional de Torroella de Montgrí, en la que hi varen participar com a ponents la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, l'economista Anton Gasol i el periodista Lluís Falgàs. En les exposicions i debats va quedar palesa la voluntat de Catalunya per ser un estat dins la UE, però també les dificultats que això representa per la seva vinculació amb l'estat espanyol i la posició negativa del govern Rajoy al respecte. També, a partir de dades econòmiques objectives, es va demostrar la possibilitat real de que Catalunya podria ser perfectament un estat dintre de la UE. Un estat com d'altres que n'hi de similars per la seva grandària geogràfica i demogràfica i per la seva capacitat econòmica i dinamisme social i nacional, que li permetria esdevenir un estat dinàmic i eficient, com són la majoria dels estats petits de la UE, com Àustria, Dinamarca, Holanda, Bèlgica o d'altres, que col·laboren en la part alta de l'economia europea, fet que demostra la idoneïtat econòmica, social i política, dels estats petits, per a la UE. Tot plegat ens situa en un escenari en el que hi ha estats de la UE, com el cas del Regne Unit, que accepten que el poble escocès manifesti a les urnes la voluntat de ser un estat independent o seguir lligat al Regne Unit, amb altres estats, com l'espanyol, que no vol sentir ni parlar de que el poble català manifesti en un referèndum la seva voluntat de ser. Les dificultats polítiques, econòmiques i socials de Catalunya, després de deixar clar el camí que s'ha marcat, són ben conegudes. Esperem que es faci el que la majoria del poble català vol, que, ara per ara, és realitzar la consulta. Esperem que guanyi la democràcia, que s'expressa en la voluntat majoritària dels pobles.