Sense context

Contextualitzar és un verb dur, de dicció poc simpàtica. És també una manera d'apel·lar a la cultura, al coneixement i al domini d'una matèria. Contextualitzar significa tenir una visió de perspectiva sobre un determinat fenomen, significa tenir capacitat d'establir relacions de causa i efecte a l'hora d'explicar un esdeveniment, i sobretot significa entendre que la majoria de fets resulten incomprensibles si s'aïllen del context en què apareixen.

Con-tex-tu-a-lit-zar. El dia que va morir Margaret Thatcher un estudiant de periodisme d'una prestigiosa universitat de Barcelona estava fent pràctiques en un diari de primera fila. Aquest estudiant va ser la primera persona de la redacció que va recollir la informació de la defunció de la Dama de Ferro. Amb un d'aquells astoraments que desarmen per la seva sinceritat mineral, va preguntar al cap de redacció qui carai era Margaret Thatcher. Justin Bieber, després de visitar el Museu d'Anna Frank, va declarar: “Anna Frank devia ser una noia extraordinària, em sembla que avui seria una Belieber” (paraula amb què s'anomena els fans d'aquest cantant canadenc, ídol de masses d'adolescents).

La contextualització, àlies de “l'explicació rigorosa, completa i relacionada dels fets”, és una de les categories més sacrificades de la nostra època. Tot és d'un impressionisme desolador. Vivim a un pas de clip. Amb un simple vídeo de pocs minuts penjat a You Tube, una persona pot convertir-se en heroi o en menyspreable. Pares, alumnes i professors perden de vista l'amplària del context i la lentitud laboriosa de molts processos d'aprenentatge; i en conseqüència s'autoimposen “resultats immediats”, conquestes tan vertiginoses com parcials i evanescents. El context ha quedat dinamitat. En aquest sentit el triomf de Patatabrava.com no pot ser més emblemàtic. Patatabrava és un espai virtual que ha fet furor entre la comunitat universitària. Velats per l'anonimat, alguns estudiants hi pengen sedasseries, rumors, aportacions no verificades i informacions descontextualitzades sobre els docents universitaris: sobre les seves classes, sobre els seus comentaris a classe... Les paraules, sense el context que els infonia sentit i comprensió, o bé no signifiquen gran cosa o bé corren el risc de ser mal interpretades. L'arbre sense tronc. El cos que no projecta cap ombra. Nus com la pobresa. El mitjà ja decreta el missatge: “No hi ha context”, ens diu.