Viure sense tu
Temps feréstecs
i millor Lluís Pasqual
Aquests són temps feréstecs. La por ens hi fa tornar. Els recels, la desconfiança, ens tornen malcarats i, a més dels temps, els mateixos homes i dones també acabem sent feréstecs, salvatges. Salvatges com aquell nen en blanc i negre de la pel·lícula de Truffaut. Quan la vaig veure, al poble, encara amb pantalons curts, recordo que qui tirava la pel·lícula a l'Ateneu es va distreure, no va apagar el projector en acabar, i la història del nen salvatge va tornar a començar per a un públic estranyat, que acabava de cobrir el terra de clofolles de pipes.
Aquell era un nen feréstec, més pròxim al grau d'un gat mesquer. Era un cas extrem. Algú criat en la natura, sense haver passat pel ribot de l'educació, sense formatar. Però un cop dins la civilitat, ja educats, dins la convivència quotidiana tots acabem presentant algun tipus de salvatgia.
Hi ha caràcters més propicis, gent més esquerpa, però tots acabem relacionant-nos amb alguna brusquedat i moguts per malentesos. Nervis. En aquest moment de canvis profunds hi ha nervis. Perdem centres de gravetat.
Però tenim el millor antídot per combatre-ho. Ho escric com ho sento: ha tornat a brillar el gran i millor Lluís Pasqual, amb un dels muntatges que aconsegueixen transcendir el seu moment i la pròpia funció. Amb els Feréstecs, de Carlo Goldoni, que es pot veure al Lliure de Montjuïc i que connecten amb l'esperit del Teatre Lliure, amb aquesta factura impecable, amb els vespres d'aquell carnaval de fa massa anys. Fer una obra d'art d'una anècdota, encara permet celebrar-ho més. En la seva mesura, és clar, però mentre les rialles i l'espurna de les pulcres interpretacions dels actors i actrius, de la delícia de traducció, amb Julio Camba inclòs, de la partitura, us facin fer voltes, penseu també en allò que ens fa feréstecs, que ens ha fet ser vaques de mala llet. Capficats ja no en les nostres misèries, sinó en la misèria col·lectiva. En aquesta angoixa de retallades, el Teatre Lliure respira més alleujat des d'ahir, després d'haver pogut suspendre l'ERO previst del juny al setembre gràcies a una aportació extraordinària de l'Ajuntament de Barcelona. Celebrem-ho!