El factor humà

Els poders fàctics de Catalunya, poders de debò, dels qui no passen per les urnes però mouen les peces i controlen els fils, han dit que la independència no interessa i s'han posat a la feina. Són catalans, però ja els agraden les coses tal com estan. Vostès i jo, lectors, que som uns ingenus, sortim al carrer, fem voleiar senyeres, xerrem per internet, escrivim articles i obrim debats. El poder de debò no debat res: executa. I quan això passa cauen volves de neu negra que ho cobreixen tot, a vostès i a mi inclosos. Se'ns han posat sobre les espatlles una immensa bandada de corbs amb els becs afilats. I vostès i jo pengem la senyera al balcó i cridem llibertat, mirant de reüll la llengüeta vermella dels corbs, que sembla fer-nos babarotes.

I el poder democràtic, el poder polític, el que vostès i jo hem votat? Crec que estan espantats. Admiro, per la seva intel·ligència i la seva capacitat, Oriol Junqueras, però ara està nerviós, crida més. De segur que ha vist de prop els ullets negres, com botonets d'agulles de cap, dels corbs que arrossega a sobre. I Mas, que aguanta el ròssec dels històrics de Convergència i el llast d'Unió, però que, per uns moments, ens va mirar als ulls, a nosaltres, els ingenus, i hi va creure. Però ara fa frases llargues i ambigües; la seva ambigüitat s'ha traslladat al seus consellers, que diuen coses contradictòries, però no es barallen: són el reflex dels dubtes del president.

El poder fàctic ha dit prou. I tanmateix... Tanmateix hi ha un element que no controla el poder, des del feudalisme fins avui, passant per l'absolutisme i les dictadures: el factor humà. És a dir, vostès i jo, els ingenus, els qui creiem que la llibertat és un dret i que, com a tal, ens serà concedida. El factor humà va desmuntar la Inquisició i el servei militar obligatori; el factor humà va donar el vot a les dones, víctimes de riotes i d'escarni. A la guerra incivil espanyola, un imbècil va ordenar matar García Lorca (“por poeta i encima maricón”); tot i guanyar, el franquisme va perdre el prestigi arreu del món, amb excepció de Trujillo i el somriure congelat d'Eisenhower. El factor humà és incontrolable. I és de vostès i meu, lectors.