Altres coses que passen

En baixar del tren a plaça Catalunya, tarda de Sant Jordi, la gentada per poc m'envia de pet a la Fageda d'en Jordà amb el victoriós Sánchez Piñol. Passeig de Gràcia amunt, hi ha tres venedors ambulants i una estàtua humana, una parada amb gent que surt per la tele i adolescents d'institut que venen roses. Més amunt, quatre parades d'editorials petites que, oh meravella!, venen llibres i tot. Alguns han sortit fa mesos, o anys, i encara desperten l'interès del lector. Faig dues signatures, cosa inaudita (tothom tranquil, no he vingut a parlar del meu llibre). A mitja tarda, els afectats per les preferents es concentren, com cada dimarts, davant la Borsa: alguns han pogut recuperar els diners però mantenen la protesta en solidaritat amb els altres.

Aquell vespre passen altres coses, com que s'ensenya per primer cop el nou Espai Mallorca, a la plaça Vicenç Martorell del Raval, encara pendent de reobrir. A la nit, en diferents punts de la ciutat, s'ofereixen festetes per atipar-se a cos de rei (donarien per a una crònica) i es relaxen les posicions de Sant Jordi. La fauna és tan variada que podria reunir-se un altre dia i mes, si no fos per certes patums i seguicis. Glop de cervesa i avall i l'endemà esclata la polèmica absurda dels mediàtics: sempre hem d'estar amb aquestes per Sant Jordi? Com si el problema fos Sant Jordi, quan les últimes dades de lectura de tot l'any són de pena, d'amagar-se a casa i no sortir-ne mai més. Com si tot es reduís a una robòtica llista d'ultimíssimes novetats i de més venuts i allò llunyà sols servís per a pasta de paper. Per què no, un rànquing de llibres per llibreries? Hi hauria –hi ha– sorpreses. Tot es mastega com si Sant Jordi fos només màrqueting de quincalla, cues idiotes i la millor postureta, com si no hi hagués iniciatives, editorials, escriptors i lectors valuosos que ens recorden que, malgrat tot, de fet, això va de literatura.@aballbona