Si un valencià ho demana

Els poders fàctics que manen de veritat a l'Estat espanyol a través dels dos partits majoritaris ja fa temps que han decidit prémer l'accelerador i reparar els errors comesos durant l'anomenada (erròniament) Transició.

En aquells temps, van haver de cedir en algunes matèries sensibles per aconseguir que el nou sistema no fos més que una continuació del règim polític instaurat el 1939 amb una pàtina de democràcia. No cal res més que repassar els cognoms dels alts càrrec de les grans empreses hereves dels monopolis estatals, dels tribunals, dels ministeris i dels organismes per advertir que les mateixes famílies que ostentaven el poder real durant el franquisme segueixen tallant el bacallà en ple segle XXI.

Ara han decidit tornar les coses al seu lloc. Competències excessives a les comunitats autònomes, creixement de les llengües autòctones diferents del castellà, amenaces a la sacrosanta unitat de la pàtria, etcètera. Segons la seva visió, l'error més greu de la Transició va ser no mantenir les competències en educació a Madrid i permetre aberracions com el sistema d'immersió lingüística.

Aquesta setmana, el Consell d'Estat va advertir en contra de la disposició de la llei Wert que obligarà Catalunya a pagar escoles privades a les famílies que demanin escolarització en castellà. És curiós que el Consell d'Estat no digui que la mesura sigui un disbarat de l'alçada d'un campanar, sinó que simplement assenyali un conflicte de competències. Una prova més que a Espanya hi ha una visió uniforme i es considera la llengua castellana superior a totes les altres. Si no fos així, la llei Wert hauria d'obligar la Generalitat valenciana a pagar escoles privades a les més de 160.000 famílies que demanen escolarització en català i obtenen un no per resposta al País Valencià. De la mateixa manera que la Justícia hauria d'obligar les escoles que ensenyen en castellà a canviar al català si un alumne —valencià— ho demana.