La cultura allibera
Invertir en cultura és invertir en llibertat. Prou que ho saben el PP i els de dreta extrema en pretendre minoritzar la cultura i la llengua catalanes, i si filem només una mica prim veure'm processos més subtils, de fons semblant, en el PSOE i la resta de partits espanyolistes arreu dels Països Catalans. La cultura fa millors les persones, possibilita un enriquiment personal i col·lectiu en tots els àmbits, ens eleva l'esperit. Tot comença quan l'home s'allunya del determini dels instints. Aleshores, comença la gran aventura de crear uns paràmetres civilitzadors i, amb el temps, en cada lloc i en cada circumstància, la societat corresponent.
La meravella de l'Ésser social és ser solidari, empàtic, generós i igualitari. La resta no és beneficiosa per al conjunt de la gent, només per als qui se n'aprofiten. Sigui des de la política, els negocis, la ideologia o les religions. I dins aquest procés, la cultura i la llengua, de vegades juntes i altres no, que són el patrimoni clau dels pobles, de les nacions, de les societats, de la gent, de totes i cada una de les persones sense excepció. Per part de qui no respecta els drets humans (el nacionalisme espanyol), l'objectiu és fer-nos desaparèixer, el profit és abundós. Un poble impersonal, difús, sense ànima, es pot esprémer com una llimona. És un titella a mans de l'amo.
La cultura ajuda a entendre el què i el perquè de les coses, és determinant en prendre opcions ideològiques i polítiques, defineix la personalitat específica de cadascú. També, com a conseqüència, el vot. Hom veu en el ventall polític català gent que pot saber molt però no que no té en el seu interior assumit conèixer. Entendre de forma profunda els fets. Tothom té dret a evolucionar en l'aspecte ideològic, canviar de partit polític, però fer un salt mortal en els valors d'anys i panys és propi de trapezistes del circ.
sentint SÁNCHEZ Camacho o Rivera sempre em pregunto com l'ideologia o la política de partit pot passar per davant del dret a la igualtat, com poden defensar l'empobriment del propi país, la complicitat gens banal de fer costat als genocides culturals. La de no voler el millor per als veïns que saluden cada dia, dels botiguers als quals compren o de la gent on viuen, costat per costat, dia a dia. Puc entendre l'afany de l'espoli o el saqueig espanyol al llarg de la història; era la força de les armes. Però se'm fa incomprensible tals fets en ple segle XXI. I que ells en siguin còmplices.
Diferent són els casos DE MILLO i semblants. Passar de ser nacionalista català a ser-ho d'espanyol no és lògic. El fet català és la defensa de la pròpia personalitat. La nostra cultura o vida política crea per viure i sobreviure, és vida nova; el nacionalisme espanyol és agressiu, destrueix, no és igualitari, no es fonamenta en valors democràtics ni en els drets més elementals.
Un exemple dolç i profund d'inversió cultural són els bibliobusos. A les comarques més allunyades del món urbà, a l'anomenada i desconeguda Catalunya profunda, hi ha unes biblioteques ambulants que acosten la cultura als llocs més petits o aïllats, aquells que no tenen prou infraestructura cultural, d'entre 300 i 3.000 habitants. El país és ple de nuclis així. Aquests vehicles ( la idea va néixer durant la Guerra Civil per dur la cultura al front) faciliten l'accés a la informació, l'educació, la recerca i la cultura a tots els ciutadans.
El seu objectiu és assegurar un equilibri entre el món rural i la resta del país per evitar que la situació geogràfica sigui un condicionant. Duen audiovisuals, llibres i revistes. Fan préstec i interbibliotecari. Faciliten a qui ho necessita la connexió a internet. Ajuden en la consulta personalitzada i assessoren. Fan cultura, modesta si es vol, però perquè la gent conegui allò de què de vegades només té notícia.
El concepte cultura va aparèixer per primera vegada a l'Europa del segle XVIII, fa quatre dies. Són el conjunt de conductes i comportaments transmesos que, ara, sense exèrcits mortífers i dictadures brutals, hem d'alliberar o ajudar que ho facin tots aquells enganyats o confosos davant incultes, o enganyosos, dirigents polítics.
